Olesa disposa d’un mapa detallat de l’illa de calor per adaptar el municipi al canvi climàtic
L’estudi, fet amb sensors en vehicles municipals, imatges satel·litàries i un vol tèrmic, genera més de 3.000 fitxers cartogràfics que permetran planificar actuacions concretes per reduir la calor urbana i protegir la població més vulnerable.
Image
Participants a la sessió de presentació del projecte de l'Illa de Calor 2026
L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha elaborat un projecte pilot per detectar i mitigar l’efecte illa de calor urbana al municipi. L’estudi proporciona informació objectiva i detallada sobre el comportament tèrmic del poble i ha de facilitar la presa de decisions en matèria d’adaptació al canvi climàtic.
El projecte s’ha desenvolupat en el marc del programa GovTech Territori, de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya, que impulsa la innovació en els serveis públics mitjançant la incorporació de tecnologies digitals avançades per modernitzar-los, fer-los més eficients i adaptar-los a les necessitats de la ciutadania.
A la reunió de lliurament del projecte hi han assistit representants d’i2CAT, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i de l’empresa proveïdora del sensor utilitzat per a la recollida de dades AOnChip, així com l’alcalde, Marc Serradó; el primer tinent d’alcalde, Jordi Parent; el regidor d’Innovació i Qualitat, Santiago Gallardo; el regidor d’Espai Públic i Equipaments, Raül Asensio, i tècnics municipals del Departament d’Innovació i Qualitat i del Departament de Gestió de l’Espai Públic i Equipaments (on hi ha el Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica Municipal).
Combinació de tecnologies per analitzar la temperatura urbana
El projecte ha combinat diferents fonts de dades per obtenir una visió completa de la situació tèrmica a Olesa: sensors IoT instal·lats en vehicles municipals, imatges satel·litàries Landsat d’Observació de la Terra de la NASA, un sobrevol amb avioneta de l’ICGC realitzat al migdia i al vespre equipat amb un sensor tèrmic d’alta resolució, i modelatge 3D amb les ombres urbanes.
La captació de dades sobre el terreny s’ha fet aprofitant les rutes habituals dels vehicles municipals, que han registrat temperatura i humitat de manera georeferenciada cada 30 segons. Aquesta informació s’ha complementat amb dades satel·litàries i aerotransportades, fet que ha permès identificar zones amb major estrès tèrmic, refugis climàtics, diferències de temperatura entre barris, àrees amb més acumulació de calor i espais amb més o menys ombra.
Com a resultat, s’han generat més de 3.000 fitxers de geoinformació (SIG, Sistemes d’Informació Geogràfica) que properament s’integraran al visor cartogràfic municipal. Aquestes dades permeten orientar actuacions concretes com:
• La plantació d’arbrat amb elevada capacitat d’evapotranspiració i resistent a la sequera
• La instal·lació de tendals i pèrgoles
• La creació d’itineraris d’ombra i confortables
• La renaturalització d’espais, creació de connectors verds i cobertes verdes
• La permeabilització de paviments durs
• La planificació de refugis climàtics
• La implantació de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS)
• La identificació de barris amb elevat risc tèrmic i població vulnerable
Cinc línies d’actuació per reduir l’impacte de la calor
De les dades extretes de l’estudi es desprenen cinc accions estratègiques per reduir l’impacte de l’efecte illa de calor i augmentar la resiliència climàtica al municipi:
• Paviments i cobertes: Substitució de paviments durs i asfàltics per solucions d’alta reflectància i instal·lació de cobertes fresques als punts d’impacte.
• Refugis climàtics: Disposar d’una xarxa de refugis climàtics eficaços dia i nit, amb una guia de comunicació preventiva en onades de calor i l’obertura extraordinària d’espais climatitzats per protegir les persones vulnerables.
• Urbanisme sostenible: Substitució de paviments, integració de sistemes de drenatge urbà sostenible i augment de les superfícies permeables per barris.
• Mobilitat confortable: Dissenyar corredors de mobilitat a peu protegits del sol directe, prioritzar la plantació d’arbrat i col·locar tendals en eixos viaris crítics.
• Infraestructura verda: Incrementar la cobertura vegetal del municipi mitjançant la plantació estratègica d’arbrat, la creació de nous espais verds i la connexió dels existents per afavorir l’ombra, l’evapotranspiració i la reducció de la temperatura superficial.
