Ajuntament d'Olesa de Montserrat

La plaça de Félix Figueres i Aragay va ser, a la tarda, l’escenari de totes aquestes activitats. Aquí s’hi va instal·lar un Punt Lila informatiu i d'atenció i prevenció d'agressions masclistes i lgtbifòbia, a càrrec del SIAD – La Teixidora. També un taller de serigrafia on grans i petits van estampar la seva bossa feminista.

La regidora del departament de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+ de l’Ajuntament d’Olesa, Ada Agut i Domènech, va fer la presentació de la  campanya “Olesa és feminista”, una acció més de totes les que s’impulsen des de l’Ajuntament d’Olesa per erradicar les violències masclistes. “El masclisme mata. Cada any sentim a parlar del recompte de dones assassinades per les seves parelles o ex parelles.

A Olesa tenim clar que volem acabar amb aquesta xacra i creiem fermament que la única via es la normalitat feminista, avançar cap a una societat on tots i totes gaudim del nostres drets plenament i sense limitacions. En aquesta  línia el Ple de l’Ajuntament va aprovar al juliol de 2018 la declaració d’Olesa com a municipi feminista, entenem que aquesta és la màxima expressió de la voluntat de l’Ajuntament” va dir la regidora.

Per la seva banda, l’il·lustrador olesà Martí Alcón, va explicar el lema i disseny d’aquesta  campanya, impresa a samarretes i bosses del taller de serigrafia. “Per a mi era tot un repte dissenyar aquesta campanya, vista des del privilegi de ser home. El lema estava clar “Olesa és feminista” i si no ho és ho hauria de ser, i els personatges són imatges que no s’identifiquen ni amb homes ni amb dones” va explicar Alcón.

Tot seguit, es va fer la lectura del manifest institucional del 25N a càrrec d’ entitats d’Olesa. Carme Jorba, presidenta de l’Associació Ariadna; i Núria Casado, membre de les associació Dones i Progrés van ser les encarregades de llegir-ho.

“De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Tot això fa de les violències sexuals un component central del patriarcat. No tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder. El poder de cosificar, d’humiliar, de dominar, de disciplinar, de generar por i de restringir la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones”  va llegir Carme Jorba.

La segona part del manifest, el va llegir Núria Casado, de Dones i Progrés, on destacava el compromís de totes les institucions polítiques del país per a garantir els drets vulnerats de les violències sexuals, “de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat, al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut, el dret a l’educació o el dret a la participació social i política. En definitiva, un compromís amb la llibertat de les dones que ens ha de fer també una societat més lliure” va llegir.

El manifest, era consensuat entre diferents administracions com la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, entre d’altres.

Posteriorment el públic assistent va encendre unes espelmes commemoratives i l’acte va acabar amb una performance antimasclista, a càrrec d’Emma Duran, del cos de ball de l’Esbart Olesà i de l’escola Move On Dances Studio.

Com en anteriors edicions, la Torre del Rellotge i la façana de l’Ajuntament es va il·luminar de color lila com a símbol de la lluita contra la violència envers les dones. gener

Fins el 13 de desembre, es pot visitar al vestíbul de la Casa de Cultura l’exposició "La construcció de les violències masclistes".

Documents relacionats