Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El cementiri municipal de Can Singla ha acollit avui l’acte institucional d’homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, marcat pel compromís col·lectiu de preservar la memòria i evitar qualsevol retrocés democràtic. De fet, la idea que, encara avui, queda molt per reparar ha sobrevolat tot l’acte d’homenatge celebrat en el marc de Tots Sants, i davant el monument memorial inaugurat el 1994. Representants polítics i institucions han coincidit en el valor del record actiu i compromès, que no es limita a la nostàlgia, sinó que reclama justícia, veritat i reparació.

L’acte ha començat amb la intervenció del regidor de Memòria Històrica d’Olesa, Xavier Rota, que ha recordat les 333 víctimes mortals identificades a Olesa i totes aquelles persones que van patir repressió, presó o exili. Rota ha posat en valor la tasca de recerca històrica impulsada per ajuntaments, arxius i investigadors. També ha destacat la presència de familiars d’algunes de les víctimes, com ara Angelina Anton, jove de qui va ser 1r tinent d’alcalde republicà d’Olesa assassinat a Abrera, i d’en Marcel Vinarós, que ha pogut descobrir recentment que el seu avi és un dels afusellats que reposa a la fossa comuna que hi ha al cementiri d’Abrera.

Tot seguit ha intervingut l’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, que ha subratllat la responsabilitat de les institucions de garantir una memòria “viva, preservada i ben explicada”. Naharro ha insistit que cal “ser ambaixadors d’aquests valors perquè les generacions més joves entenguin d’on venim i com hem d’avançar”.

L’alcalde d’Olesa, Marc Serradó, ha tancat els parlaments institucionals amb un missatge clar: “Estem per refer ferides que encara perduren en moltes famílies d’aquest país”. Serradó ha anunciat que en les properes setmanes s’iniciarà l’exhumació de la fossa comuna del cementiri d’Abrera, un fet que ha qualificat d’”històric i reparador”. L’alcalde ha advertit contra els intents de revertir les polítiques de memòria històrica i ha reivindicat la tasca de recordar com una forma d’honrar aquells que van donar la vida per un projecte democràtic i just.

Ofrena institucional i intervencions dels grups municipals

Després dels parlaments, s’ha fet una ofrena floral davant del monument, de l’Ajuntament d’Olesa (a càrrec de l'alcalde, Marc Serradó; el 1r tinent d'alcalde, Jordi Parent; i el 2 tinent d'alcalde, Domènec Paloma), l’Ajuntament d’Abrera (a càrrec de l'alcalde, Jesús Naharro, i la regidora de Memòria Històrica, Arantxa Galofré), i els partits polítics olesans PSC, el Bloc, ERC, Junts per Olesa i Olesa Oberta-En Comú Podem.

En nom del PSC Olesa, Fernando Vicente ha subratllat que l’acte també homenatja totes les persones difuntes de la vila, i ha valorat positivament la creació del nou espai de dol perinatal com un altre exemple de suport institucional a les famílies.

En nom d’El Bloc, el regidor Joan Martínez ha remarcat la importància de mantenir viu el record d’un període fosc de la història, en què es van coartar les llibertats. També ha destacat els valors democràtics i de llibertat que van defensar les persones represaliades i que “avui continuen essent un referent per a tota la societat”.

El president d’ERC d’Olesa, Martí Fortuny, ha incidit en l’impacte emocional de la jornada, especialment per la família que ha pogut conèixer la història del seu avantpassat. Fortuny ha defensat que “l’emoció de la descoberta familiar justifica plenament la inversió en memòria històrica” i ha alertat sobre els intents de retrocés.

Des de Junts per Olesa, Ferran Cerdeira ha insistit en la importància d’aquests actes com a espais de prevenció i reconeixement, i ha elogiat “la delicadesa amb què s’ha conduït tota la commemoració”.

Per la seva banda, Samuel Rodríguez, d’Olesa Oberta–En Comú Podem, ha reivindicat un record actiu, i ha recordat que “gairebé 90 anys després encara no hi ha hagut plena justícia ni reparació”. També ha dit que és imprescindible continuar donant suport a les famílies i mantenir viva la memòria col·lectiva.

Finalitzat l’acte, l’homenatge a les víctimes de la Guerra Civil ha continuat al Cementiri Vell d’Abrera.

Homenatge al Cementiri Vell d’Abrera

El Cementiri Vell d’Abrera ha tornat a ser l’escenari, aquest 1 de novembre, de l’acte d’homenatge a les víctimes de la Guerra Civil afusellades en aquest indret l’any 1939. Enguany, l’acte ha estat especialment significatiu: serà el darrer en aquest format, ja que la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat preveu iniciar en les pròximes setmanes l’exhumació de la fossa comuna. Una intervenció esperada des de fa dècades per les famílies, els municipis implicats i les entitats memorialistes.

L’acte ha estat presidit per l’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, i ha comptat amb la participació institucional dels alcaldes d’Olesa, Marc Serradó, i d’Esparreguera, Juan Jurado, a més del director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, i l'assistència de representants de la Diputació de Barcelona. També hi han estat presents regidors i regidores de memòria històrica, així com famílies de víctimes i historiadors locals que han treballat durant anys per documentar i recuperar la memòria dels fets.

Des del govern de la Generalitat, Xavier Menéndez ha explicat que l’excavació de la fossa comuna es farà durant el novembre i desembre, amb l’objectiu de localitzar, identificar i retornar les restes a les famílies. Menendez ha destacat que “no només es tracta de dignificar i individualitzar les víctimes, sinó de fer justícia i reparació. El dret de les famílies a enterrar els seus és també un dret humà”.

Fèlix Figueras, net de l’alcalde republicà d’Olesa Fèlix Figueras i Aragay, assassinat a Abrera el 1939, ha volgut deixar clar que “els 22 veïns d’Olesa afusellats aquí eren innocents, víctimes de la revenja i l’odi”, i que “les institucions franquistes van manipular els fets per justificar els assassinats”. Figueras ha recordat que “la llei permet la commemoració, però no ha plantejat mai la restitució, i això encara és una assignatura pendent”.

Per part de l’Ajuntament d’Esparreguera, l'alcalde Juan Jurado ha agraït la feina feta per historiadors i ajuntaments, i ha posat en valor que el seu municipi s’afegeixi ara, “amb tot el reconeixement i legitimitat, a l’homenatge de dos veïns d’Esparreguera assassinats aquí”. Jurado ha denunciat els discursos que acusen la memòria de “dividir”, tot reivindicant que “recuperar la veritat i restituir les víctimes és unir, no pas dividir”.

L’alcalde d’Olesa, Marc Serradó, ha destacat que “estem davant d’un fet històric de reparació col·lectiva. Obrir la fossa és també recuperar la nostra història i tancar ferides que encara supuren”. Serradó ha volgut reconèixer “els familiars i els investigadors que durant dècades han empès les institucions a actuar” i ha assegurat que “mentre alguns deriven lleis de memòria, nosaltres treballem per fer justícia”.

En la mateixa línia s’ha expressat l'alcalde d'Abrera, Jesús Naharro, que ha agrait la tasca de les entitats, els regidors de memòria històrica i els alcaldes que, durant anys, “han mantingut viu l’impuls d’aquest homenatge”. Naharro ha anunciat que, un cop identificades les restes, l’Ajuntament d’Abrera projectarà un nou espai de dignificació i memòria al cementiri, “perquè aquest sigui per sempre un lloc de reconeixement i de record”.

L’acte ha conclòs amb una ofrena floral a càrrec dels tres Ajuntaments i familiars. També han fet ofrena diferents partits polítics, entre ells el Bloc, ERC d'Olesa i Junts per Olesa, en un moment emotiu amb l'acompanyament musical a càrrec de l’Escola Municipal de Música d’Abrera.

Les famílies de les víctimes, protagonistes

Una de les persones que ha estat als dos homenatges, a Olesa i a Abrera, és Marcel Vinarós, veí de Sabadell, que fins fa pocs dies desconeixia la història del seu avi i besavi afusellats a Abrera. El besavi va sobreviure i va aconseguir exiliar-se, mentre que l’avi va morir i és una de les persones enterrades a Abrera.

El cas de Marcel Vinarós simbolitza la raó de ser de la memòria històrica. Fa només uns dies, gràcies a la recerca de l’historiador Jordi Abellan, el suport del regidor de Memòria Històrica d’Olesa, Xavier Rota, i la col·laboració del director de l’Arxiu Històric i el Museu de Sabadell, Joan Comasòlives, es va poder identificar i contactar amb ell com a net i besnet de dues víctimes de la repressió franquista. Fins aleshores, no sabia que el seu avi havia estat assassinat ni que el seu besavi havia sobreviscut i marxat a l’exili. “La meva família ha viscut enganyada. És molt dur saber-ho ara, però també és necessari”, ha dit emocionat.

Podeu escoltar l’entrevista a Marcel Vinarós, Xavier Rota, Jordi Abellan i Joan Comasòlives.