AVUI
olesameteo.net
Un antic triangle amorós origina el retrobament de tres amics que, entre veritats i mentides i un ambient de tensió creixent, desafiaran la finíssima línia existent entre la consecució dels seus objectius i la pròpia honestedat per tal d'aclarir què va passar realment a la festa a d'aniversari de la Laia 20 anys enrere.
Sota la llum de la lluna, una antiga invocació desperta veus que el temps va intentar silenciar.
ESBAT neix de la memòria històrica de la dona i ens convida a recórrer les històries d’aquelles que van ser assenyalades com a bruixes: guardianes de sabers, guaridores, visionàries i dones lliures, la petjada de les quals continua viva més enllà dels segles.
El nom d’un nadó que ha de néixer és el detonant de la història; una anècdota que converteix un sopar en un camp de batalla… Una producció de La Passió d'Olesa de Montserrat, a partir de l’obra de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière.
El nom d’un nadó que ha de néixer és el detonant de la història; una anècdota que converteix un sopar en un camp de batalla… Una producció de La Passió d'Olesa de Montserrat, a partir de l’obra de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière.
Una de les obres menys conegudes i representades de Santiago Rusiñol, estrenada al Teatre Romea el 25 de febrer de 1910. Una farsa costumista que mostra, d'una manera irònica i crítica, la societat burgesa catalana dels temps del Modernisme; denunciant, en clau humorística, la hipocresia d’un grup de vídues que exhibeixen el seu "dol més sever" davant el traspàs de llurs marits.
Una de les obres menys conegudes i representades de Santiago Rusiñol, estrenada al Teatre Romea el 25 de febrer de 1910. Una farsa costumista que mostra, d'una manera irònica i crítica, la societat burgesa catalana dels temps del Modernisme; denunciant, en clau humorística, la hipocresia d’un grup de vídues que exhibeixen el seu "dol més sever" davant el traspàs de llurs marits.
Una de les obres menys conegudes i representades de Santiago Rusiñol, estrenada al Teatre Romea el 25 de febrer de 1910. Una farsa costumista que mostra, d'una manera irònica i crítica, la societat burgesa catalana dels temps del Modernisme; denunciant, en clau humorística, la hipocresia d’un grup de vídues que exhibeixen el seu "dol més sever" davant el traspàs de llurs marits.
Tres amics buiden el pis que han compartit els últims anys. Cadascú amb una perspectiva vital diferent per davant: anar a viure amb la parella, mudar-se a la gran ciutat i tornar a casa de la família. El transcurs de recollir els farà revisar els anys d’amistat compartida i valorar les decisions preses mentre miren el futur amb incertesa.
Tres amics buiden el pis que han compartit els últims anys. Cadascú amb una perspectiva vital diferent per davant: anar a viure amb la parella, mudar-se a la gran ciutat i tornar a casa de la família. El transcurs de recollir els farà revisar els anys d’amistat compartida i valorar les decisions preses mentre miren el futur amb incertesa.
Tres amics buiden el pis que han compartit els últims anys. Cadascú amb una perspectiva vital diferent per davant: anar a viure amb la parella, mudar-se a la gran ciutat i tornar a casa de la família. El transcurs de recollir els farà revisar els anys d’amistat compartida i valorar les decisions preses mentre miren el futur amb incertesa.
