Olesa de Montserrat supera el 60% de recollida selectiva amb els primers resultats del nou model de gestió dels residus
Els indicadors mostren una reducció del 14,5% de la fracció resta i un increment del 9,5% de la recollida d’orgànica. El canvi de model permet avançar en el compliment de la normativa europea i podria representar un estalvi d’uns 200.000 euros anuals en els costos de tractament si aquesta tendència es consolida.
Un jove olesà llença brossa al contenidor groc
Els primers mesos de funcionament del nou sistema de recollida de residus a Olesa de Montserrat deixen un balanç inicial positiu. Els indicadors disponibles mostren una millora significativa dels índexs de recollida selectiva, amb una reducció de la fracció resta, que és la més costosa de gestionar, i un increment de la recollida de la matèria orgànica. Segons les dades recollides durant els primers mesos de desplegament del nou model, la recollida selectiva ha passat del 36-37 % registrat abans de la implantació del nou sistema al 57,7% durant el mes de maig i al 60,1% el juny. Paral·lelament, la quantitat de residus dipositats a la fracció resta s’ha reduït un 14,5%, mentre que la recollida d’orgànica ha augmentat un 9,5 %.
Aquests resultats encara són incipients i caldrà analitzar l’evolució del servei al llarg d’un any complet, especialment quan finalitzi el desplegament del nou model al conjunt del municipi. Tot i això, les primeres dades apunten que la ciutadania està incorporant progressivament els nous hàbits de separació dels residus.
El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, Ivan Carreira, ha valorat positivament aquestes dades i ha destacat la implicació del personal municipal i dels equips encarregats de la recollida: "El balanç és positiu. És un desplegament molt gran que afecta tot el municipi i hi ha multitud d’accions fent-se al mateix moment." Carreira ha explicat que durant aquests primers mesos s’han anat resolent incidències relacionades amb les targetes d’obertura, els contenidors o l’adaptació dels usuaris i usuàries, unes situacions habituals en la implantació d’un canvi d’aquesta magnitud. Segons Carreira, "sabem que un canvi tan gran provoca sempre una crisi i, quan estàs ben endins, és difícil tenir perspectiva. Però de tant en tant cal aturar-se, allunyar-se i veure els resultats i els percentatges que estan sortint. I el resum és que, de moment, tot està funcionant correctament."
Un canvi necessari per complir la normativa europea, lluitar contra el canvi climàtic i rebaixar la despesa
La implantació del nou model de recollida respon a l’obligació que tenen tots els municipis d’adaptar-se a la normativa europea i estatal en matèria de residus, que fixa objectius cada vegada més exigents de reciclatge i promou sistemes que permetin incrementar la recollida selectiva.
Quan es va iniciar el nou contracte, Olesa de Montserrat presentava uns percentatges de recollida selectiva d’entre el 36 % i el 37 %, molt lluny dels objectius marcats per la normativa, que fixen arribar al 60 % l’any 2030 i al 65 % el 2035. Els primers indicadors del nou sistema mostren que el municipi ja ha superat el 60 % de recollida selectiva durant el mes de juny, un percentatge que representa un avenç molt significatiu respecte a la situació anterior.
Segons Carreira, amb el model anterior de contenidors oberts era molt difícil aconseguir aquests resultats: "El model que teníem era un model obert que permetia que qui no volia separar correctament els residus pogués continuar fent-ho igual."
Una de les dades més destacades dels primers mesos de funcionament és la reducció de la fracció resta, és a dir, els residus que no es poden reciclar. Aquesta fracció és també la més cara de gestionar. Actualment, el tractament de la fracció resta té un cost de 124 euros per tona, una xifra molt superior a la de fa una dècada, quan costava 20 euros.
Per tant, la disminució del 14,5% d’aquesta fracció pot traduir-se en un estalvi important per a les finances municipals. L’Ajuntament calcula que, si aquesta tendència es consolida, la reducció dels costos de tractament podria situar-se al voltant dels 200.000 euros anuals. L’any passat, la gestió de la fracció resta va suposar una despesa aproximada de 800.000 euros.
Amb aquestes dades a la mà, segons el regidor, millorar la separació dels residus no només és una qüestió ambiental, sinó també de responsabilitat econòmica: "fer-ho bé o malament ens implica gastar uns 200.000 o 300.000 euros més o menys. Olesa no és un ajuntament ric. Tenir aquests diners de més o de menys suposa poder fer o deixar de fer molts serveis."
Carreira ha advertit que els costos de gestió continuaran incrementant-se en els pròxims anys, per l’augment del cànon sobre els residus i per la situació dels dipòsits controlats on es destina la fracció resta: "Els abocadors on portem el rebuig estan extremament tensionats. Si no el podem portar a Vacarisses, l’haurem de portar a qualsevol altre lloc i això també encareix el servei."
L’augment de la recollida d’orgànica també és una dada rellevant, ja que aquesta fracció es transforma en compost i energia, fet que contribueix a reduir l’impacte ambiental dels residus municipals.
L’Ajuntament recorda que el desplegament del nou model encara no ha finalitzat completament. Les pròximes setmanes es completarà amb la instal·lació de les bateries emergents de contenidors previstes a la Rambla, una actuació que permetrà culminar la implantació del nou sistema al conjunt del municipi. Per aquest motiu, les dades actuals s’han d’interpretar com una primera fotografia de l’evolució del servei i caldrà analitzar-ne el comportament un cop el model estigui plenament desplegat i s’hagi completat un any de funcionament.
Cap a una taxa més justa
La Llei estatal de residus estableix que els municipis han d’avançar progressivament cap a un sistema de pagament per generació, també conegut com a taxa justa, en què la quota que paga cada llar tingui en compte el comportament ambiental dels usuaris.
L’Ajuntament treballa perquè aquest model es pugui implantar a Olesa de Montserrat durant els pròxims anys, amb l’horitzó fixat al 2028. Segons Ivan Carreira, el sistema permetrà premiar aquelles persones que facin una correcta separació dels residus i contribueixin a reduir la fracció resta: "La llei de residus diu que hem d’encaminar-nos cap a la taxa justa o pagament per generació. Qui més rebuig genera, més paga. I qui més bé ho fa, més bonificació ha de tenir."
Més reciclatge, però també més abandonaments de residus
L’increment de la recollida selectiva conviu encara amb una realitat que preocupa l’Ajuntament: l’abandonament de bosses de residus a la via pública. Tot i que la major part de la ciutadania utilitza correctament el nou sistema, encara es detecten conductes incíviques que afecten la imatge dels carrers i generen molèsties al veïnat.
Segons ha explicat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, aquesta situació era previsible en una fase inicial d’implantació, però l’Ajuntament treballa per reduir-la combinant informació, seguiment i, quan és necessari, sancions: "Sempre hi ha persones que decideixen no adaptar-se al canvi. Però això no pot perjudicar la gran majoria de veïns i veïnes que sí que estan fent bé la separació dels residus."
Per evitar que les bosses abandonades romanguin hores als carrers, el nou contracte ha incorporat un servei específic de recollida de desbordaments. El dispositiu compta diàriament amb dos equips, entre els quals un camió específic destinat a aquesta tasca, i funciona tots els dies de la setmana. Carreira ha detallat que "cada dia hi ha dos equips recollint les bosses que apareixen fora dels contenidors. Evidentment, preferiríem no haver de fer aquest servei, però mentre hi hagi aquest incivisme cal actuar."
Això significa que una part dels recursos humans i materials que habitualment es destinarien a la neteja ordinària dels carrers s'han de dedicar a retirar abandonaments incívics, amb l'objectiu de mantenir l'espai públic en les millors condicions possibles.
A aquesta circumstància s’hi afegeix la manca de pluges dels darrers mesos, que dificulta mantenir els carrers amb el nivell de neteja desitjat. El regidor ha remarcat, però, que la neteja viària continua sent una prioritat i que l’objectiu és reduir progressivament els abandonaments per poder dedicar més recursos a les tasques ordinàries de manteniment de l’espai públic.
Ivan Carreira ha recordat que abandonar residus a la via pública és una infracció sancionable i ha fet una crida a utilitzar correctament els contenidors per mantenir els carrers nets i evitar costos addicionals al conjunt de la ciutadania.
Un nou contracte amb més serveis per a la ciutadania
La implantació dels contenidors amb identificació és només una de les actuacions incloses en el nou contracte municipal de recollida de residus i neteja viària. El servei incorpora també diverses millores destinades a facilitar la gestió dels residus.
Entre les novetats destaca la consolidació del servei de recollida porta a porta per als establiments comercials, adaptat als residus que genera cada activitat econòmica. Aquest sistema permet millorar la qualitat de la recollida selectiva i reduir la presència de residus comercials als contenidors d’ús domèstic.
El nou contracte també reforça la recollida de residus voluminosos mitjançant un servei amb cita prèvia que ha tingut una molt bona acollida per part de la ciutadania. Alguns dies arriba a gestionar prop de 100 recollides domiciliàries, una elevada demanda que ha portat l'Ajuntament a estudiar un reforç del servei per reduir els terminis d'espera.
Pel que fa a les restes vegetals, s’han ampliat les opcions perquè els particulars puguin gestionar correctament els residus de poda, afavorint-ne el reciclatge i reduint els abocaments incontrolats. A més, el servei continua potenciant l’ús de la deixalleria municipal com a equipament de referència per a aquells residus que no es poden dipositar als contenidors de la via pública.
Segons el regidor, totes aquestes actuacions formen part d’un canvi de model que va més enllà de la instal·lació de nous contenidors: "Parlem d’un nou servei de residus en el seu conjunt. Els contenidors són la part més visible, però el contracte incorpora moltes altres millores pensades per oferir un servei més eficient i adaptat a les necessitats del municipi."
Dubtes més habituals sobre el nou sistema de recollida
La implantació del nou model de recollida de residus ha suposat un canvi important en els hàbits de la ciutadania. Per aquesta raó, l’Ajuntament ha acompanyat la implantació del nou model amb una àmplia campanya d’informació i sensibilització ciutadana.
Abans de la posada en marxa del servei es van organitzar sessions informatives als barris, es van enviar comunicacions a les llars, es va distribuir material divulgatiu i es va habilitar una Oficina de Residus a la planta baixa de l’Ajuntament per gestionar el lliurament de targetes, resoldre incidències i atendre les consultes de la ciutadania. Durant el desplegament, educadors ambientals han estat presents als carrers per explicar el funcionament dels nous contenidors, resoldre dubtes i facilitar l’adaptació dels usuaris.
Paral·lelament, l’Ajuntament ha mantingut una comunicació continuada a través del web municipal, el web específic www.residusolesa.cat, les xarxes socials, l’aplicació Residus Olesa i els diferents canals d’atenció ciutadana.
L’objectiu és continuar reforçant aquesta tasca informativa durant els pròxims mesos per consolidar els nous hàbits de separació dels residus i resoldre qualsevol incidència que pugui sorgir.
Tot i aquest acompanyament, és normal que encara sorgeixin dubtes sobre el funcionament del servei. A continuació es resolen algunes de les preguntes més freqüents.

Per què cal utilitzar una targeta per obrir els contenidors? Per què no poden estar oberts com abans?
La identificació dels contenidors és una de les eines que permeten avançar cap a un model de recollida més eficient i més just. D’una banda, afavoreix que els residus es dipositin correctament i contribueix a millorar els percentatges de recollida selectiva. De l’altra, és un requisit necessari per poder implantar en el futur la taxa justa o pagament per generació, prevista per la normativa estatal, que permetrà adaptar la taxa al comportament de cada llar. Els contenidors oberts no permeten conèixer el nivell de participació en la recollida selectiva i fan més difícil assolir els objectius de reciclatge que estableix la legislació.
L’Ajuntament controla què hi ha dins de les bosses?
No. El sistema no registra el contingut de les bosses ni permet saber quins residus hi diposita cada persona. La identificació serveix únicament per registrar l’ús dels contenidors i preparar la futura implantació de la taxa justa, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.
Per què el contenidor gris només s’obre dos dies a la setmana?
La fracció resta és la que conté els residus que no es poden reciclar i també la més cara de gestionar. Per aquest motiu, el nou model busca reduir-ne al màxim la quantitat. Quan els residus se separen correctament, la major part es diposita als contenidors d’orgànica, envasos, paper i cartró o vidre, que es poden utilitzar qualsevol dia de la setmana. La fracció resta, en canvi, hauria de ser minoritària i es pot conservar fins als dies establerts per dipositar-la.
Per què l’obertura del contenidor d’orgànica és més petita que la de rebuig?
L’obertura està dissenyada perquè s’hi introdueixin les bosses domèstiques d’orgànica, que habitualment són de 10 litres. Aquesta mesura contribueix a evitar que s’hi dipositin bosses grans amb residus barrejats i millora la qualitat de la recollida selectiva.
Què he de fer si un contenidor està ple?
Si un contenidor està ple, es recomana utilitzar una altra àrea de contenidors propera i evitar deixar les bosses a terra. Durant els primers mesos de funcionament del nou sistema, l’Ajuntament està ajustant la distribució dels contenidors i les freqüències de recollida per adaptar-les als nous hàbits de la ciutadania. Aquest seguiment permet detectar aquells punts on cal reforçar el servei. De fet, l'Ajuntament ja ha començat a adaptar algunes bateries de contenidors a les noves necessitats detectades, substituint contenidors grisos per contenidors grocs en aquells punts on ha augmentat la recollida d'envasos.
Què passa si encara no tinc la targeta o tinc problemes per obrir els contenidors?
Qualsevol incidència relacionada amb la targeta, l’aplicació mòbil o el funcionament dels contenidors es pot resoldre a l’Oficina de Residus. També es poden comunicar incidències a través dels canals habituals d’atenció ciutadana.
Per què ara es veuen més bosses al costat dels contenidors?
L’Ajuntament ha detectat que, durant els primers mesos del desplegament, encara hi ha una minoria de persones que abandonen les bosses de residus a la via pública en lloc de dipositar-les correctament als contenidors. Per evitar que aquestes bosses romanguin als carrers, el servei de recollida s’ha reforçat amb equips específics que les retiren diàriament. Aquest reforç extraordinari obliga a destinar recursos humans i materials que, en condicions normals, es dedicarien a altres tasques de neteja viària.
Per què es sanciona qui deixa les bosses fora dels contenidors?
Perquè abandonar residus a la via pública perjudica el conjunt de la ciutadania, genera costos addicionals i embruta l’espai públic. L’Ajuntament considera que la gran majoria dels veïns i veïnes estan fent un esforç per adaptar-se al nou model i que les conductes incíviques no poden perjudicar aquest compromís col·lectiu.
El sistema és accessible per a les persones grans o amb dificultats de mobilitat?
Sí. Els contenidors mantenen un funcionament similar als anteriors i es poden obrir amb una targeta identificativa o mitjançant l’aplicació mòbil. L’Ajuntament recomana utilitzar la targeta perquè és el sistema més senzill i ràpid. Les persones que necessitin suport poden adreçar-se a l’Oficina de Residus, on rebran atenció personalitzada.
És cert que després es barreja tot al mateix camió?
No. Cada fracció de residus es transporta fins a la planta de tractament corresponent. Quan un mateix vehicle recull dues fraccions diferents, ho fa en compartiments independents que impedeixen que els residus es barregin.
Per què de vegades cal esperar uns dies perquè passin a recollir un moble o un altre residu voluminós?
El servei de recollida de voluminosos funciona amb cita prèvia i ha tingut una resposta molt positiva per part de la ciutadania. Segons ha explicat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, alguns dies el servei arriba a fer prop de 100 recollides domiciliàries, una xifra que demostra l'elevada demanda d'aquest recurs. Aquesta alta utilització pot provocar, en alguns moments, que el temps d'espera sigui superior al desitjat. Per aquest motiu, l'Ajuntament està estudiant reforçar el servei amb més recursos per poder reduir els terminis de resposta i donar cobertura a l'augment de les sol·licituds.
El consistori recorda que aquest és un servei addicional que facilita a la ciutadania la gestió dels residus voluminosos. En qualsevol cas, els mobles i altres objectes no s'han d'abandonar al costat dels contenidors, ja que la seva gestió correcta és portar-los a la deixalleria o utilitzar el servei municipal de recollida amb cita prèvia.
Per què de vegades s'acumula roba fora dels contenidors de Roba Amiga?
La recollida de roba és un servei diferent del de la resta de residus i es presta mitjançant un conveni amb l'entitat Roba Amiga, que és l'encarregada de buidar els contenidors i gestionar el material recollit.
Segons ha explicat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, aquest servei travessa dificultats arreu d'Europa perquè el model de reutilització de la roba està canviant. L'augment de la roba de molt baix cost i de menor qualitat ha reduït les possibilitats de reutilització i ha complicat la gestió del tèxtil usat, fet que provoca que, en alguns moments, els contenidors s'omplin més ràpidament del que és habitual. A Olesa, els contenidors es buiden habitualment un cop per setmana i, quan es detecten acumulacions importants, l'Ajuntament ho comunica a Roba Amiga perquè faci una recollida extraordinària. Si això no és possible, els serveis municipals retiren la roba acumulada com un abocament per evitar que romangui a la via pública.
L'Ajuntament recorda, a més, que una part de la roba que apareix al terra no correspon a desbordaments del contenidor, sinó que és conseqüència de persones que els obren, remenen el contingut i deixen les peces escampades a l'exterior.
Què puc fer si tinc dubtes o necessito ajuda?
L’Ajuntament posa a disposició de la ciutadania l’Oficina de Residus, al telèfon 639 79 28 48, on es resolen incidències relacionades amb les targetes, l’aplicació mòbil o el funcionament del servei. De manera presencial l’Oficina de Residus atén a la planta baixa de l’ajuntament, de dilluns a divendres de 10 a 14 h i dimarts i dijous, de 15 a 19 h. També es pot consultar informació al web www.residusolesa.cat , al web municipal i als canals oficials de comunicació de l’Ajuntament, on s’informa de les novetats del servei i es resolen els dubtes més habituals.