Olesa disposa d’un mapa detallat de l’illa de calor per adaptar el municipi al canvi climàtic
Identificar on es concentra més la calor al municipi i convertir aquesta informació en una eina útil per decidir mesures d’adaptació. Aquest n’és un dels principals resultats del projecte d’illa de calor urbana d'Olesa de Montserrat.
Participants a la sessió de presentació del projecte de l'Illa de Calor 2026
L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha elaborat un projecte pilot per detectar i mitigar l’efecte illa de calor urbana al municipi. L’estudi proporciona informació objectiva i detallada sobre el comportament tèrmic del poble i ha de facilitar la presa de decisions en matèria d’adaptació al canvi climàtic. L'objectiu és identificar on es concentra més la calor i convertir aquesta informació en una eina útil per decidir mesures d’adaptació.
Aquest projecte està coordinat per la Fundació i2CAT i amb la participació d’AOnChip i l’Ajuntament d’Olesa de Montserra. S'ha desenvolupat en el marc del programa GovTech Territori, de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya, que impulsa la innovació en els serveis públics mitjançant la incorporació de tecnologies digitals avançades per modernitzar-los, fer-los més eficients i adaptar-los a les necessitats de la ciutadania.
A la reunió de lliurament del projecte hi han assistit representants d’i2CAT, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i de l’empresa proveïdora del sensor utilitzat per a la recollida de dades AOnChip, així com l’alcalde, Marc Serradó; el primer tinent d’alcalde, Jordi Parent; el regidor d’Innovació i Qualitat, Santiago Gallardo; el regidor d’Espai Públic i Equipaments, Raül Asensio, i tècnics municipals del Departament d’Innovació i Qualitat i del Departament de Gestió de l’Espai Públic i Equipaments (on hi ha el Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica Municipal).
Combinació de tecnologies per analitzar la temperatura urbana
El projecte ha combinat dades de temperatura recollides al migdia i al vespre pels vehicles de recollida de residus, dades de satèl·lit i informació dels sensors hiperespectrals de l’ICGC. Aquesta fusió ha permès identificar les zones amb més concentració de calor i generar cartografia del comportament tèrmic com a eina de suport a la presa de decisions. El treball s’ha completat amb informació sobre irradiació solar i ombres a partir d’un model solar 3D.
La captació de dades sobre el terreny s’ha fet aprofitant les rutes habituals dels vehicles municipals, que han registrat temperatura i humitat de manera georeferenciada cada 30 segons. Aquesta informació s’ha complementat amb dades satel·litàries i aerotransportades, fet que ha permès identificar zones amb major estrès tèrmic, refugis climàtics, diferències de temperatura entre barris, àrees amb més acumulació de calor i espais amb més o menys ombra.
Com a resultat, s’han generat més de 3.000 fitxers de geoinformació (SIG, Sistemes d’Informació Geogràfica) que properament s’integraran al visor cartogràfic municipal. Aquestes dades permeten orientar actuacions concretes com:
• La plantació d’arbrat amb elevada capacitat d’evapotranspiració i resistent a la sequera
• La instal·lació de tendals i pèrgoles
• La creació d’itineraris d’ombra i confortables
• La renaturalització d’espais, creació de connectors verds i cobertes verdes
• La permeabilització de paviments durs
• La planificació de refugis climàtics
• La implantació de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS)
• La identificació de barris amb elevat risc tèrmic i població vulnerable
Cinc línies d’actuació per reduir l’impacte de la calor
De les dades extretes de l’estudi es desprenen cinc accions estratègiques per reduir l’impacte de l’efecte illa de calor i augmentar la resiliència climàtica al municipi:
• Paviments i cobertes: Substitució de paviments durs i asfàltics per solucions d’alta reflectància i instal·lació de cobertes fresques als punts d’impacte.
• Refugis climàtics: Disposar d’una xarxa de refugis climàtics eficaços dia i nit, amb una guia de comunicació preventiva en onades de calor i l’obertura extraordinària d’espais climatitzats per protegir les persones vulnerables.
• Urbanisme sostenible: Substitució de paviments, integració de sistemes de drenatge urbà sostenible i augment de les superfícies permeables per barris.
• Mobilitat confortable: Dissenyar corredors de mobilitat a peu protegits del sol directe, prioritzar la plantació d’arbrat i col·locar tendals en eixos viaris crítics.
• Infraestructura verda: Incrementar la cobertura vegetal del municipi mitjançant la plantació estratègica d’arbrat, la creació de nous espais verds i la connexió dels existents per afavorir l’ombra, l’evapotranspiració i la reducció de la temperatura superficial.