Ajuntament d'Olesa de Montserrat

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va inaugurar un espai memorial dedicat a les 1.768 olesanes i olesans que van patir la Guerra Civil, l’exili i la dictadura franquista.

L’acte va estar presidit per l’alcalde Marc Serradó i el regidor de Memòria Històrica, Xavier Rota. En la benvinguda, Rota va subratllar que "el record d’aquell període apel·la a preservar la convivència com a base d’una societat democràtica i de cultura de pau, també des d’una perspectiva personal, recordant familiars seus assassinats el 1936, que van patir camps de concentració i l’exili“.

Serradó va destacar el compromís demostrat per Olesa en matèria de memòria històrica i va voler dedicar unes paraules a les víctimes olesanes: “a través d’aquest memorial, la vostra història és la nostra història i avui som aquí per recordar-la, per homenatjar-la”.

Durant l’acte, com a part de l’homenatge i exercici de record, es van donar veu a textos de Frederica Montseny, Neus Català i Montserrat Roig, llegits per Olga Solà, Dolors Martínez i Elisenda Solsona, respectivament.

L’acompanyament musical va anar a càrrec de la violinista Sònia Zurriaga i de la Coral Aubach, amb peces com el tema de la llista de Schindler, Bella Ciao, Al alba, L’estaca, El cant dels ocells i Els Segadors.

Sis anys de recerca: dades i abast de la repressió

El memorial és fruit de sis anys de recerca duta a terme pels historiadors Blanca Mampel, Fèlix Figueras i Pau Figueras, que han identificat i documentat les trajectòries de les 1.786 víctimes locals. La xifra equival al 26,3% de la població d’Olesa l’any 1936 (6.728 habitants), fet que posa dimensió al que va viure el municipi.

A més, s’han localitzat 269 residents al municipi entre 1936 i 1939 la identitat o destí dels quals no s’ha pogut determinar.

Entre les dades recollides:

• Gènere: 1.198 homes (68%) i 570 dones (32%).
• Edat: 352 menors de 15 anys (prop del 20%). L’edat mitjana era de 28 anys, amb la franja més freqüent als 32, i casos des d’un infant nascut a l’exili fins a una persona de 77 anys.
• Càrrecs i militància: 465 persones afiliades a partits o sindicats; entre elles, 6 alcaldes i 53 regidors.
• Mortalitat: 487 morts directes o indirectes derivades de la guerra i la repressió fins a 1945.

L’estudi també constata la diversitat d’origen de la població represaliada, amb persones procedents de Mojácar, Barcelona, Esparreguera, Mosqueruela, Torrechiva, Gúdar, La Carolina, Miravet, Vistabella del Maestrat, Abrera, Martorell, Nacimiento, Terrassa, Tíjola o França, entre d’altres.

Durant la inauguració, l’historiador Fèlix Figueras va agrair la tasca del regidor de Memòria Democràtica, Xavier Rota, i de l’Ajuntament per fer possible la instal·lació del monument en un punt cèntric i transitat, i va reconèixer la col·laboració imprescindible de les famílies: “Ni el llibre ni aquest memorial haurien estat possibles sense els familiars de les víctimes, que ens han obert les portes de les seves cases i memòries”.

Compromís institucional i trajectòria d’Olesa

Entre les persones assistents, hi van ser presents el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Francesc Xavier Menéndez; el responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Pedro Barbado; i la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, a més de membres de la Corporació Municipal.

Barbado va destacar que “avui, aquests noms tornen a ocupar el lloc que els correspon, per això aquest espai memorial és tan important. És una declaració col·lectiva, la declaració que Olesa de Montserrat no oblida”.

Per la seva part, Menéndez va catalogar com a “exemplar” la trajectòria d’Olesa en memòria democràtica: recerca històrica, Jornades de Memòria i Justícia, senyalització d’espais de la Xarxa d’Espais de Memòria, col·locació de Stolpersteine i la transformació del cementiri vell en un espai dedicat a la memòria.

Descoberta del memorial i ofrenes

L’acte va concloure amb el descobriment del memorial i una ofrena institucional, amb la participació de l’alcalde Marc Serradó, Xavier Rota, Pedro Barbado i Xavier Menéndez. En representació de les víctimes de la guerra, de l’exili i de la repressió, Olga Solà, Dolors Martínez i Elisenda Solsona van dipositar tres roses vermelles.

El públic va ser convidat a resseguir acostar-se per contemplar el conjunt i llegir els noms gravats, que a partir d’ara quedaran presents en l’espai públic d’Olesa de Montserrat.

Publicació del llibre

La documentació recopilada en la recerca s’ha recollit al llibre “Víctimes del franquisme i exili. 1936-1965, a Olesa de Montserrat”. La presentació pública serà el dissabte 24 d’octubre a la Casa de Cultura, en el marc de les 22es Jornades de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat.