Ajuntament d'Olesa de Montserrat

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va visitar aquest dissabte al matí les obres de construcció de 33 habitatges de lloguer assequible que l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) està executant a Olesa de Montserrat, en uns solars municipals ubicats al carrer de Josep Perpiñà. La consellera va estar acompanyada per l’alcalde, Marc Serradó, i pel regidor d’Habitatge, Joan Martínez, així com per representants tècnics de la Generalitat, de l’equip d’arquitectes del projecte i de l’empresa constructora GICSA. També hi va participar el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASÒL, Pere Picorelli, que va oferir una explicació tècnica de la promoció.

Aquesta actuació inclou la construcció de dos blocs d’habitatges amb planta baixa i dues plantes pis, aparcament soterrani i un total de 33 habitatges dissenyats amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica. Per optimitzar-ne el rendiment, el projecte incorpora sistemes com plaques fotovoltaiques, aïllament acústic i tèrmic o reaprofitament d’aigües grises. Atès que l’emplaçament és proper a les vies del ferrocarril, s’ha optat per revestir les façanes amb xapa ondulada, un material que millora l’aïllament. El projecte està parcialment finançat amb fons europeus NextGenerationEU i es preveu que les obres finalitzin al setembre de 2026.

“Sense habitatge no hi ha projecte de vida”

L’alcalde d’Olesa, Marc Serradó, va destacar que aquesta promoció és un punt d’inflexió per al municipi: “És un projecte que ha de canviar Olesa de Montserrat i que també contribueix a transformar el país”. Serradó va recordar que el solar és de titularitat municipal i que va ser cedit per fer possible la promoció. “Necessitem, els olesans i les olesanes, habitatge protegit i habitatge públic, i estem volcats a fer-ho possible”, va dir.

En el context de crisi habitacional que viu Olesa i el país, Serradó va posar en valor que l’Ajuntament fa anys que treballa en aquesta línia: “L’habitatge és el principal problema dels catalans i catalanes. L’altre dia coneixíem dades de l’enquesta d’interessos: estem al 31%, al primer lloc”. L’alcalde també va recordar que, al costat d’aquesta promoció, n’hi ha una altra impulsada per la Fundació Salas que suposarà 28 habitatges protegits més. “L’any 2026 serà l’any en què l’Ajuntament d’Olesa obrirà més habitatge protegit de la seva història”, va dir.

A més, l’Ajuntament ha posat a disposició de la Generalitat dos nous solars dins la convocatòria de reserva de sòl per a habitatge protegit, amb capacitat per a més de 120 habitatges nous. Serradó va destacar que l’Ajuntament seguirà treballant colze a colze amb les administracions superiors: “Amb totes les velocitats de les que disposem, i ajudant-nos dels nostres germans grans —el Govern, la Diputació—, farem tot el possible per resoldre un problema que és enormement prioritari. Perquè, sense habitatge, no hi ha projecte de vida”.

La Generalitat situa Olesa com a exemple de col·laboració institucional

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va afirmar que la promoció de 33 habitatges a Olesa exemplifica “la nova manera de fer del Govern”, i que és “un bon exemple de la nova etapa que aquest Govern ha volgut iniciar en l’àmbit de les polítiques d’habitatge”. En aquest sentit, va defensar que s’està posant l’habitatge “al centre de les polítiques públiques”, no només com un recurs urbanístic, sinó com “un dret fonamental”.

Paneque va destacar la importància de les polítiques de lloguer assequible i protecció permanent: “Volem que l’habitatge deixi de ser un bé de consum i esdevingui un dret, amb més parc públic, més lloguer assequible i més seguretat per a les famílies”. També va posar èmfasi en la dimensió social i sostenible del projecte: “Estem parlant d’una transformació no només urbanística, sinó de modernització i en l’àmbit dels drets. Aquesta promoció té uns costos ambientals baixos, i unes condicions que no tenen res a envejar a les del mercat privat: ben dissenyada, sostenible i digna”.

La consellera va posar en valor el paper de l’Ajuntament d’Olesa com a aliat estratègic: “Sou un ajuntament molt compromès. Cada vegada que ens porteu solars, per mi és com anar introduint matèria primera en una màquina que acaba construint habitatges i donant esperança a les famílies”. Paneque també va destacar els 4,7 milions d’euros en finançament europeu que han permès tirar endavant la promoció, i va refermar el compromís del Govern amb la col·laboració institucional com a eina per fer front a l’emergència habitacional.

L’Ajuntament aposta per la cessió de sòl públic i la mobilització d’habitatge buit

Els habitatges s’estan construint en dos solars de titularitat municipal cedits per l’Ajuntament d’Olesa, en el marc de la seva estratègia per facilitar la promoció de lloguer assequible i garantir l’accés a l’habitatge. Aquesta col·laboració amb la Generalitat forma part de la voluntat compartida de donar resposta a les necessitats habitacionals del municipi i reforçar el parc d’habitatge protegit.

El regidor d’Habitatge, Joan Martínez, va posar èmfasi en l’alineament de les actuacions municipals amb les prioritats ciutadanes: “La preocupació número 1 de la ciutadania és l’habitatge, triplicant en números percentuals el segon tema més preocupant”. En aquest sentit, va remarcar que la promoció visitada, juntament amb la del carrer Industrial i els dos solars ja registrats a Sant Bernat i Cal Candi, són prova del compromís municipal amb aquesta realitat. “Aquests dos nous espais podrien esdevenir 120 habitatges més”, va explicar.

El regidor també va anunciar que, paral·lelament a la construcció de nova promoció, l’Ajuntament està desplegant un conjunt de mesures per mobilitzar l’habitatge buit al municipi. “Tenim mesures incentivadores, com la borsa d’habitatge, que ofereix beneficis als propietaris a canvi de cedir el pis, i unes de més coercitives, com l’aplicació de recàrrecs de l’IBI als grans tenidors amb pisos buits des de fa més de dos anys”, va afirmar. L’objectiu, va dir, és fer valdre la responsabilitat social i garantir que cada habitatge disponible pugui esdevenir un recurs per a la ciutadania.