Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El divendres 27 de febrer l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va homenatjar les setze víctimes olesanes dels camps nazis en un acte institucional a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay. L'homenatge va consistir en un acte institucional i una ofrena floral a les llambordes Stolpersteine. 

L'acte institucional el va presidir l'alcalde d'Olesa de Montserrat, Marc Serradó, acompanyat del primer tinent d'alcalde, Jordi Parent; el segon tinent d'alcalde, Domènec Paloma, i el regidor de Memòria Històrica, Xavier Rota. També hi van assistir els regidors de l'equip de govern Ivan Carreira, Joan Martínez, Emma Duran, Anna Valero i el regidor del PSC Fernando Vicente. L'homenatge i ofrena floral també va comptar amb l'assistència del director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Xavier Menéndez; la diputada delegada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell; José Castro i Pedro Barbado, de l'àrea de Memòria de la Diputació de Barcelona i de la regidora d'Acció Social d'Esparreguera, Sandra Chaparro. 

L'homenatge va començar poc després de les 18 h amb la interpretació del Cant dels ocells, a càrrec de Sònia Zurriaga i Ariadna Padró, responsables de l'acompanyament musical durant l'acte. Tot seguit, Guida Boltà i Olga Solà van fer la lectura d'un fragment d'un text de Neus Català, supervivent del camp de Ravensbrück i símbol de la lluita antifeixista. 

Els olesans homenatjats i que van patir els camps de concentració nazis, i que han quedat immortalitzats gràcies a les llambordes Stolpersteine són Miquel Boada Navarro, Jaume Manyà Argilaga, Josep Piñol Mayor, Eduard Boada Oliver, Joan i Ramon Cerdà Paraire, Joan Duran Sarri, Miquel Grau Mateu, Francesc Llongueras Marcet, José Marcos Martínez, Josep i Salvador Bartolomé Gajón, Francesc Margalef Treig, Manel Martín Alquézar, Josep Valldeperas Macià i Eugeni Vidal Forcada.

La diputada delegada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell, va descriure l'acte com "un moment per sostenir la memòria i dignificar les víctimes, que no eren números, sinó persones amb projectes de vida truncats per defensar la llibertat". Borrell va destacar que "davant del ressorgiment de la intolerància, la memòria és una responsabilitat del present" i va anunciar un futur acord amb el Departament d'Educació de la Generalitat per reforçar la transmissió de la memòria democràtica a les escoles:

El director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, va lloar l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat per ser un consistori dels que "més estan fent els deures en matèria de memòria" i va valorar les jornades anuals, els canvis al nomenclàtor, la instal·lació de les Stolpersteine i la creació del Parc de la Memòria. Menéndez també va destacar l'exhumació recent de la fossa del Cementiri Vell d'Abrera, on es van localitzar quinze cossos de represaliats del franquisme, amb l'objectiu de retornar les restes a les famílies. El director general de Memòria Democràtica de la Generalitat va emfatitzar que el lema "Mai més", encunyat pels supervivents de Mauthausen, ha de ser el "crit de guerra contra l'avenç de l'extrema dreta i la desafecció democràtica, especialment entre els joves":

L’alcalde d'Olesa de Montserrat, Marc Serradó, va començar el seu parlament agraint la presència de totes les persones assistents i va destacar que "comprendre la magnitud de l'horror nazi és impossible, però conèixer és necessari" i va apuntar que "l'acte d'homenatge a les víctimes olesanes del nazisme retorna el nom i la història a persones que per als seus botxins eren només un número".  Serradó va reafirmar el compromís ferm d'Olesa amb la memòria amb actes commemoratius, la neteja del nomenclàtor feixista i la col·laboració amb entitats memorialistes. L'alcalde també va agrair i valorar tot el treball que han fet i continuen realitzant els investigadors locals:

L'alcalde va explicar que enguany des de la Regidoria de Memòria Històrica s'ha editat el Quadren número 9 de la col·lecció "Quaderns d'Olesa" i que s'ha dedicat als olesans que van patir els camps de concentració nazis. 

L'acte va acabar amb la interpretació de la cançó Bella Ciao, un himne de la resistència antifeixista, amb la veu de Guida Volta i Sònia Zurriaga (acordió) i Ariadna Pedrós (violí). 

Les llambordes Stolpersteine a Olesa 

L’Ajuntament d’Olesa va començar a retre homenatge a les víctimes olesanes als camps nazis el gener de 2018, quan es van col·locar les primeres deu llambordes Stolpersteine a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay, a càrrec de l’artista alemany Gunter Demnig, autor d’aquest record a les víctimes de l’holocaust. El juliol de 2023 es van col·locar tres més i aquest 2026 una altra de Joan Duran Sarri. El municipi va ser el primer del Baix Llobregat i el sisè de Catalunya instal·lar-les. 

Aquestes peces són llambordins de formigó de 10 cm x 10 cm coberts d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona que va viure en algun dels camps de concentració nazis. La traducció del seu nom vol dir “pedra per ensopegar” i l’objectiu és fer aturar el vianant i fer-lo pensar en aquella persona desapareguda, assassinada i torturada pel nazisme. A Catalunya, la petició de llambordins es fa a través del Memorial Democràtic de Catalunya. 

 

Ple de la Xarxa Democràtica del Baix Llobregat 

El divendres 27 de febrer també es va celebrar a Abrera el Ple anual de la Xarxa Democràtica del Baix Llobregat, una entitat del Consell Comarcal del Baix Llobregat i gestionada pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i formada per ajuntaments de la comarca, entitats memorialistes, sindicats i experts. També en formen part la Diputació de Barcelona i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. La seva missió és impulsar i coordinar les polítiques de memòria democràtica a la comarca.

El regidor de Memòria Històrica d'Olesa de Montserrat, Xavier Rota, va participar al Ple anual amb la intervenció “Els treballs d’excavació i exhumació de les dues fosses de la Guerra Civil Espanyola del Cementiri Vell d’Abrera del 19 de febrer de 1939.”, que ha fet conjuntament el tècnic de Patrimoni i Memòria Històrica d'Abrera, Gerard Bidegain, i la regidora  de l'Ajuntament d'Abrera Giulia Mirto.

En la seva intervenció, Xavier Rota va explicar la tasca que s'ha fet a Olesa de Montserrat en matèria de memòria històrica, el context històric previ als fets del 19 i 21 de febrer de 1939, els assassinats franquistes dels dies 19 i 21 de febrer de 1939, les tasques arqueològiques, d'excavació i recuperació dels cossos que s'han fet a la fossa d'Abrera. El regidor olesà també va destacar la col·laboració i la implicació dels familiars dels represaliats assassinats i va valorar la feina de totes les persones que han col·laborat en la cerca històrica i va manifestar la importància del treball en xarxa de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat amb l'Ajuntament d'Abrera. 

El Ple anual de la Xarxa Democràtica del Baix Llobregat va acabar amb una visita a les dues fosses del Cementiri Vell d'Abrera.