Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El Ple municipal de maig de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va començar la sessió amb el nomenament de M. Teresa Gil Termens nova Jutgessa de Pau substituta d’Olesa de Montserrat. Els regidors i les regidores van votar entres les dues persones que s’havien presentat a la plaça. El segon punt va consistir en l’aprovació per unanimitat de tota la corporació la compatibilitat laboral d’un treballador municipal. 

El tercer punt va consistir en l’aprovació d’una modificació de crèdit per un import de 148.672,29 euros, finançada amb romanent de tresoreria, destinada a cobrir noves necessitats en matèria de planejament urbanístic, manteniment d'espais públics i l'actualització salarial del servei de neteja d’edificis municipals. 

El regidor d’Hisenda, Joan Martínez, va explicar que la proposta té dues parts: la primera, la modificació de crèdit en la modalitat de crèdit extraordinari, inclou una partida de 17.243, 52 euros que es destina a projectes de planejament urbanístic i una altra partida de 10.000 euros del Departament de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+ que únicament canvia de capítol pressupostari per criteris d’Intervenció. La segona part de la modificació és en la modalitat de suplement de crèdit, amb una partida de 66.400 euros per a planejament i 55.028,77 euros per al Departament d’Espai públic i Equipaments: 

El regidor d’Espai públic i Equipaments, Raül Asensio, va detallar que, dels 55.028,77 euros, uns 30.000 euros es destinaran a la cobertura de l’augment salarial del 3,25% pactat en el conveni col·lectiu del personal de neteja dels equipaments municipals i, la resta, a la incorporació al servei de neteja de la nova biblioteca, l’ampliació de L’Escorxador i l’equipament de les Paüles. Asensio va apuntar que l’import dels increments salarials no s’havia pogut incorporar abans perquè calia esperar que l’empresa fes la petició formal per començar-lo a aplicar: 

La regidora de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, Emma Duran, va aclarir que els 10.000 euros que s’inclouen de la seva regidora en la modificació de crèdit responen a un criteri d’intervenció i que simplement s’han mogut del capítol 4 (Transferències corrents) al capítol 2 (Despeses en béns corrents i serveis): 

L’alcalde i regidor de Planejament i Urbanisme, Marc Serradó, va explicar que la modificació de crèdit que es planteja respon “a la voluntat de tirar endavant treballs de planejament que són importants i que cal contractar”, com ara el Pla parcial d’urbanització de Ribes Blaves, que ha obtingut una subvenció de 39.000 euros de la Diputació de Barcelona i que s’ha de cofinançar. Serradó també va apuntar que també es finançarà l’elaboració de la modificació puntual del POUM al sector de Vilapou, així com un seguit de direccions d’obres i plans de seguretat i salut “per poder tirar endavant projectes i obres que són importants per a Olesa”: 

El regidor de Ciutadans, José M. Paniello, va mostrar-se favorable a bona part del contingut de la modificació de crèdit, com el projecte del Pla parcial d’urbanització de Ribes Blaves o la regularització de Vilapou i l’increment salarial del personal de neteja dels edificis municipals. Tot i així, va manifestar que no tenia del tot clar el sentit del vot: 

Des del grup municipal d’Olesa Oberta ECP, el regidor Samuel Rodríguez va lamentar que fos una modificació de crèdit que “barregés molts temes”, ja que inclou “des de l’increment salarial de les treballadores del servei de neteja d’equipaments municipals, fins al projecte d’urbanització de Ribes Blaves, el Pla de barris, el Parc de la Memòria, la modificació puntual del POUM, entre d’altres”. Rodríguez va aprofitar per preguntar per a què servirien els 20.000 euros que es destinaven al Parc de la Memòria o si la partida del Pla de barris serviria per contractar una altra empresa que s’encarregués d’elaborar la candidatura: 

El regidor d’Olesa Oberta també va preguntar per què no es va incloure al pressupost l’increment salarial de les treballadores, que ja estava previst al contracte, així com els nous equipaments que ara s’hi inclouen. Sobre aquest tema, Samuel Rodríguez també es va mostrar molt crític que l’Ajuntament destini 17.000 euros en contractar una empresa auditora del servei de neteja d’equipaments municipals, i va acabar remarcant que aquests imports s’estalviarien amb la creació d’una empresa pública de serveis municipals. 

Per la seva banda, la regidora del PSC, Lourdes Garcia, va preguntar per què un projecte relacionat amb l’avinguda de Francesc Macià no estava ja pressupostat i cal finançar-lo ara amb la modificació de crèdit. 

Abans de contestar les preguntes formulades pels regidors dels grups municipals, l’alcalde va destacar que “quan un pressupost es posa en tracció passen coses i és positiu poder anar rectificant durant l'any, perquè vol dir que anem revisant i anem intentant aprofitar el màxim”. Marc Serradó va explicar que “durant l’any sorgeixen oportunitats i, projectes que pensaves que no podries tirar endavant, de cop, tens capacitat tècnica o tens una subvenció. Per tant, he anat aprenent que, si no et mous contínuament, perds oportunitats i que sempre hem d'intentar aprofitar les possibilitats que tenim per tirar endavant coses”. A més a més, el regidor de Planejament i Urbanisme també va explicar que “al departament han sorgit algunes dificultats de recursos humans que han fet que l’Ajuntament hagi hagut de fer contractacions no planificades, la contractació d’un enginyer, i que quedin pendents per contractar projectes, direccions d’obres i plans de seguretat i salut que cal abordar”: 

Sobre el Pla de barris de la Generalitat, Marc Serradó va avançar que la partida de crèdit es destinarà a presentar de nou un projecte per al barri de Sant Bernat “que treballarà una altra empresa per intentar presentar la millor de les propostes”. Pel que fa al Parc de la Memòria, Serradó va aclarir que a finals d’any es va tirar endavant un contracte d’urgència de 100.000 euros per arranjar els esfondraments del carrer de Barcelona i els problemes de compactació dels terrenys i els sots. La partida de 20.000 euros de la modificació de crèdit es destinarà a un projecte de millora del Parc de la Memòria “perquè sigui un parc acabat, amb jocs, espai de descans, dignificació dels elements patrimonials i, fins i tot, pensar en establir algunes places d’aparcament”. Per acabar de contestar les preguntes formulades, Serradó també va referir-se que hi haurà una partida per fer arranjaments a la teulada i de les humitats a l’edifici de Cal Puigjaner, i sobre l’avinguda de Francesc Macià va detallar que es tractava d’una contracció annexa a l’obra “que tot i que estava prevista ha quedat afectada per contractacions que s’han hagut de fer per fer front als imprevistos de recursos humans”. 

Sobre l’increment dels espais en el contracte de neteja d’equipaments municipals, el regidor de l’àrea, Raül Asensio, va recordar que el contracte és de 2024 i que en aquell moment no es va quantificar l’ampliació d’aquests nous espais, motiu pel qual s’ha hagut de fer ara. 

El regidor i portaveu del grup municipal del PSC, Fernando Vicente, va explicar que s’abstindrien, però remarcant que al marge del tema del sou de les treballadores del servei de neteja d’equipaments municipals, “la modificació de crèdit inclou molts temes diferents i molts que són pegats, com tot el que fa referència al Parc de la Memòria, el problema del qual és que va ser un espai mal planificat”: 

La modificació de crèdit es va aprovar amb els vots a favor de l'equip de govern (El Bloc, ERC i Junts per Olesa), Olesa Oberta ECP i el regidor no adscrit Jordi Martínez. Els grups municipals del PSC, Partit Popular (PP) i Ciutadans (C’s) es van abstenir. 

Pla Econòmic Financer 2026-2027 

El Ple de l’Ajuntament també va aprovar en la sessió del maig un Pla Econòmic Financer (PEF) per als exercicis 2026-2027. Aquest tràmit, d’obligat compliment segons la Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, arriba després que el consistori incomplís l’anomenada «regla de la despesa» durant l’exercici 2025 en superar el límit de creixement fixat per l’Estat en 2.142.483,35 euros. El regidor d’Hisenda, Joan Martínez, va explicar que l'incompliment “no es deu a una mala situació financera, sinó a l’ús dels estalvis municipals per a projectes d’inversió al municipi”:

Martínez va remarcar que “l’Ajuntament va tenir un superàvit el 2025 de 1.228.870,13 euros, complint l'objectiu d'estabilitat pressupostària, un estalvi net positiu de 3.259.996,23 euros i un romanent de tresoreria per a despeses generals de 3.406.195,03 euros. El nivell de deute se situa en el 47,38%, una xifra molt per sota del límit legal i, finalment, som una administració complidora amb els nostres proveïdors, i el període mitjà de pagament global als proveïdors al desembre passat era només de nou dies i mig”. 

El regidor d’Hisenda va acabar l’exposició detallant que les mesures que s’inclouen en el PEF “no són estructurals ni complexes i bàsicament se centren en garantir l’acompliment de les regles fiscals i complir la regla de la despesa”. El regidor no adscrit Jordi Martínez va lamentar que no s'haguessin detallat les partides exactes que han causat el desviament “per fer pedagogia, sobretot a la ciutadania”. Per Martínez, “el Pla Econòmic Financer no és una mala notícia, però tampoc és el més habitual en un ajuntament i s’ha de donar tota la informació”: 

Samuel Rodríguez, regidor d’Olesa Oberta En Comú Podem, va donar suport al fet que els ajuntaments puguin disposar dels seus estalvis quan vulguin i utilitzar-los en inversions. Per a Rodríguez, és una llei injusta que vulnera l’autonomia local, tot i que també va apuntar que seria positiu explicar totes les inversions que s’han fet i que han provocat aquesta situació: 

El regidor del PSC, Fernando Vicente, va compartir que l’aprovació del PEF no significa que l’Ajuntament tingui una situació financera preocupant i el document no planteja “mesures dràstiques”. Tot i així, Vicente va demanar que s’expliquessin quines seran les limitacions o conseqüències d’aquest pla en els exercicis 2026 i 2027: 

L’alcalde, Marc Serradó, va contestar que “aquestes imposicions de la llei limiten el principi d’autonomia local, que Olesa preguin decisions amb els seus diners” i va criticar “que la llei establerta el 2012 es va controla i restringeix la despesa i, per tant, aquesta llei és un míssil contra el principi de sobirania i xoca frontalment amb les inversions que fan els ajuntaments”: 

Serradó va argumentar que el Pla Econòmic Financer fa referència a tota la despesa d’inversions de 2025: des de les obres de l’avinguda de Francesc Macià, L’Escorxador, el mobiliari de la Biblioteca Santa Oliva, inversions als equipaments municipals i a la via pública, adquisició d’instruments per l’Escola Municipal de Música, entre moltes altres. 

El regidor de Junts per Olesa, Domènec Paloma, va avançar que votaria a favor del PEF i “calia derogar aquestes regles que limiten l’ús dels romanents dels ajuntaments, tenint en compte que no s’ha millorat el finançament del món local i s’assumeixen competències que no li són pròpies”: 

La regidora del Partit Popular, Jessica Fernández, va explicar que votaria en contra del punt i va considerar que “el pla és un reflex de l’equip de govern, que prefereix tenir els diners estalviats al banc que fer inversions que Olesa necessita”. Fernández va considerar que deixa les mans lligades a l’equip de govern que es constitueixi el 2027: 

El Pla Econòmic Financer es va aprovar amb els vots a favor d’El Bloc, ERC, Junts per Olesa, Olesa Oberta ECP i el regidor no adscrit Jordi Martínez. El PSC i Ciutadans es van abstenir i el Partit Popular hi va votar en contra. 

Modificació de l’ordenança reguladora del servei municipal d’abastament d’aigua potable 

El Ple municipal d’Olesa de Montserrat també va donar llum verda a l'aprovació inicial de la modificació de l'ordenança reguladora de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributari del servei municipal d’abastament d’aigua potable. 

El regidor d’Aigua i Energia, Ferran Cerdeira, va explicar que la mesura central de la modificació és el canvi en el sistema de facturació, que passa de tres a sis trams de consum per tal d'oferir una tarifació més progressiva i social. Cerdeira va destacar que en les noves tarifes s’incorporen els increments de costos que ha reportat la Comunitat Minera Olesana, com l’augment del preu del coure o l’increment de metres de canonades al municipi. El regidor també va destacar que cal assegurar el bon estat de la xarxa d’aigua potable amb inversions i treballs de manteniment, i assegurar l’estabilitat financera de la cooperativa a través de l’actualització de preus de la taxa: 

Cerdeira va remarcar que, a partir d’ara, la factura de l’aigua reflectarà el comportament de l'usuari i “qui més consumeix, més pagarà”. El regidor va posar un parell d’exemples i va destacar que una llar amb un consum responsable de 24 m³ al trimestre podria veure reduïda la seva factura prop d'un euro el trimestre. En canvi, aquells que facin un ús intensiu de l'aigua per a jardins o piscines patiran els increments més alts. 

A més de les tarifes, el Ple varatificar un estudi d'amortitzacions que fixa en 3,3 milions d'euros la quantitat pendent d'amortitzar fins al final de la concessió. 

El regidor de Ciutadans, José M. Paniello, va apuntar que considerava que la Comunitat Minera Olesana ofereix un bon servei a la ciutadania, a un preu adequat i que, per tant, hi votarien a favor: 

El regidor d’Olesa Oberta ECP, Samuel Rodríguez, va destacar que la cooperativa, amb gairebé deu mil socis, és un referent a l'Estat i va lloar que s'apliqui la tarifació social sense desequilibrar el pressupost. Rodríguez va aprofitar el seu torn de paraula per criticar l’empresa auditora externa perquè no té en compte que la Comunitat Minera Olesana és una entitat sense ànim de lucre: 

La regidora del Partit Popular, Jessica Fernández, va explicar que el seu vot seria en contra perquè “en definitiva es parla d’apujar el rebut de l’aigua perquè la tarifació social és inexistent”, criticant que durant aquest mandat s’han apujat tots els impostos i taxes: 

El regidor del PSC, Cristian Mesa, també va manifestar discrepàncies de criteri amb l’empresa externa encarregada de fer l’auditoria del servei d’abastament d’aigua potable a la Comunitat Minera Olesana, sobretot entre el que considera amortitzacions i treballs de manteniment. En qualsevol cas, sobre les tarifes, Mesa va afirmar que la Minera oferia un bon servei i, a més, calia sumar-hi tot el retorn social de la cooperativa al municipi: 

Més enllà de donar el vistiplau a les tarifes que es proposen, el regidor del PSC va demanar que calia que l’Ajuntament i la Comunitat Minera Olesana consensuessin i fixessin els criteris objectius per determinar les tasques de manteniment i les d’inversió. 

En aquest sentit, el regidor d’Aigua i Energia va concretar que el Departament d’Urbanisme ja hi està començant a treballar, alhora que elaborar un inventari. 

Des d’El Bloc, el regidor i portaveu, Ivan Carreira, va anunciar que votarien a favor de les noves tarifes “per responsabilitat” i va manifestar que l’auditoria de l’empresa externa “garanteix que el control es fa amb transparència i protegint els interessos de totes les parts implicades en la concessió del servei d’aigua potable: la Comunitat Minera, l’Ajuntament i la ciutadania”: 

Durant el debat també es va parlar de la subvenció de 750.000 euros de la Diputació de Barcelona per millorar la xarxa. L’alcalde va avançar que una bona part de les actuacions s’han consensuat amb la Comunitat Minera Olesana i que, entre les actuacions prioritàries, hi ha la renovació de canonades al carrer del Vallès, en el tram d’obres de l’avinguda de Francesc Macià, així com la instal·lació de comptadors intel·ligents.

L'ordenança es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups municipals i el regidor no adscrit. Únicament el Partit Popular hi va votar en contra. Ara s'obre un període d'exposició pública de 30 dies abans de la seva entrada en vigor definitiva. 

Pla Local d’Habitatge 

El Ple municipal d’Olesa de Montserrat va aprovar inicialment el Pla Local d’Habitatge (PLH) 2026-2031, un full de ruta que pretén ordenar les polítiques d’habitatge del municipi per als propers sis anys. 

El regidor d’Habitatge, Joan Martínez, va obrir la presentació del document explicant que “és un instrument de planificació municipal que parteix d’una diagnosis de la situació demogràfica, del parc d’habitatge i del mercat”. A més, el PLH estableix uns objectius, estratègies i actuacions, assignant-hi recursos, terminis i indicadors de seguiment: 

Segons les dades del pla, Olesa arribarà als 27.168 habitants l'any 2031, en un context d'envelliment de la població (870 llars de majors de 65 anys que viuen sols). El regidor també va destacar que hi ha més de 400 persones que estan inscrites al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial, la meitat de les quals declaren ingressos inferiors als 10.000 euros anuals: 

Martínez va destacar que el lloguer mitjà supera els 700 euros, després d'un increment del 51,1% en els darrers deu anys. El regidor també va xifrar en 120 els habitatges buits al municipi i va assenyalar el repte de la rehabilitació: un 70% dels edificis de més de 40 anys que han fet la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) presenten deficiències greus i 283 blocs no tenen ascensor, un factor que "condiciona la vida de la gent directament". El regidor d’Habitatge va explicar que el pla s'estructura en quatre objectius: garantir l'accés a un habitatge digne, incrementar el parc públic, impulsar la rehabilitació i reforçar les polítiques locals. La fita més ambiciosa és la creació de 218 nous habitatges de protecció oficial (HPO). 

L'alcalde, Marc Serradó, va detallar que aquests pisos provindran de promocions com la de la Fundació Salas (28 pisos), Incasòl (33 pisos) i el desenvolupament de solars municipals a Cal Candi i Sant Bernat (118 pisos). L'objectiu és que l'any 2031, el 7,5% del parc d'habitatge d'Olesa estigui destinat a polítiques socials. Serradó també va remarcar els reptes a nivell de rehabilitació del municipi i va destacar el problema d’accessibilitat i manca d’ascensors en finques antigues.

El regidor no adscrit, Jordi Martínez, s'ha mostrat escèptic amb la xifra dels 218 pisos i va considerar que “no era una xifra real, em sembla il·lusori pensar que en cinc anys estaran fets”. Martínez va avançar que votaria a favor del pla però també va dir que “es pot actuar en matèria d’habitatge, tant si tens el pla com si no”: 

El regidor no adscrit també va qüestionar l'eficàcia de mesures punitives com el recàrrec de l'IBI per als pisos buits, argumentant que sovint la gent no lloga per por a impagaments o pels desperfectes que es puguin ocasionar a l'immoble. 

Des de Ciutadans, el regidor José M. Paniello va reclamar solucions com “la conversió de locals comercials en habitatges” i va demanar més “seguretat jurídica per als petits propietaris”. 

Per la seva banda, Samuel Rodríguez, regidor d’Olesa Oberta-En Comú Podem, va celebrar que el PLH adopti mesures proposades pel seu grup, com destinar l'1,5% del pressupost a habitatge, però va criticar que molts dels nous pisos previstos són massa petits per a les famílies que realment els necessiten. 

El PSC, a través del regidor Carlos Fernández, va començar la intervenció destacant que calia lluitar contra l’especulació en l'habitatge “i que per això es necessita planificar i actuar”. Fernández va afirmar que validarien el document, però el va qualificar de “poc innovador”, assenyalant que més de la meitat de les actuacions ja s'estaven fent prèviament. 

El regidor del PSC també va criticar la possibilitat que baixos i locals comercials es puguin habilitar com a habitatges per solucionar la crisi habitacional i del lloguer. 

En el seu torn de rèplica, l'alcalde va dir de forma contundent que “és impossible que des d'un ajuntament puguem resoldre el problema que tenen els olesans i les olesanes amb l’habitatge”, però va defensar que el pla serveix per "endreçar i estructurar" el que es pot fer. 

Per la seva banda, el regidor Joan Martínez va destacar que, a les promocions d’habitatge amb protecció de construcció nova, calia destacar els 27 pisos de la SAREB, d’altres que es puguin incorporar a través del dret de tanteig i retracte i les places de l’habitatge d’emergència temporal de l’equipament de les Paüles. A més, el regidor d’Habitatge va avançar que l'adjudicació dels pisos de la Fundació Salas es farà aquest mes de juny. 

El document va obtenir els vots a favor del PSC, El Bloc, ERC, Junts per Olesa, Olesa Oberta ECP i el regidor no adscrit. Ciutadans i el PP s’hi van abstenir. Amb l'aprovació inicial, el pla se sotmetrà ara a una exposició pública de 30 dies per rebre al·legacions abans de la seva vigència definitiva fins al 2031. 

Adhesió a la Taula de Sensellarisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat 

El Ple municipal d’Olesa de Montserrat va aprovar per unanimitat l’adhesió de l’Ajuntament a la Taula de Sensellarisme del Baix Llobregat. El regidor de Benestar Social, Joan Martínez, va començar la intervenció destacant que “una situació d'exclusió residencial va molt més enllà de dormir al carrer, ja que inclou persones que viuen en albergs, pensions, habitatges insegurs o infrahabitatges” i que és un fenomen “fruit de factors estructurals com la pobresa, la manca d'habitatge, la salut mental o les addiccions”. 

El regidor Joan Martínez va destacar que a Olesa s'ha detectat un canvi de perfil: s'ha passat d'un "registre flotant" d'una a tres persones itinerants a persones que s'estableixen al municipi, sovint amb patologies de salut mental vinculades. Martínez va defensar l'adhesió a aquest espai del Consell Comarcal avançant que les finalitats principals són analitzar l’estat del fenomen i compartir dades, definir circuits d'intervenció i accions preventives, i avançar cap a un model comarcal equitatiu basat en els drets de les persones. 

El regidor no adscrit Jordi Martínez es va mostrar molt crític amb la proposta perquè “només inclou accions que consisteixen en analitzar, compartir informació, definir circuits... no es parla de destinar ni un euro a combatre el sensellarisme”. Per a Jordi Martínez aquesta és una proposta de "política de maquillatge" i va demanar que l'Ajuntament sigui més proactiu a l'hora de reclamar recursos econòmics reals: 

Com a exemple, el regidor no adscrit va proposar que el Consell Comarcal impulsi la creació de places d'alberg al Baix Llobregat Nord, ja que actualment la majoria es concentren al sud de la comarca. 

Per la seva banda, el grup de Ciutadans va recordar casos concrets al municipi, com el d'una persona que dormia en un caixer automàtic o d'altres que viuen en caravanes, i va instar a fer alguna cosa més que "titulars". 

El regidor d’Olesa Oberta ECP, Samuel Rodríguez, va lamentar la falta d'ambició d’aquesta iniciativa, ja que “abordar el problema del sensellarisme sense recursos econòmics és difícil”. 

El PSC, a través del regidor Fernando Vicente Vicente, va donar suport a la mesura argumentant que els recursos no són només diners, sinó també "fer equip i compartir eines entre municipis, especialment donada la naturalesa itinerant de moltes de les persones afectades”. 

Davant les crítiques, el regidor de Benestar Social, Joan Martínez, va defensar que l'Ajuntament ja destina 60.000 euros anuals a l’equipament de les Paüles, projectes com “Olesa al carrer” , 145.000 euros anuals en ajuts socials per prevenir la pèrdua de la llar i entitats socials que també hi treballen i que perceben 14.500 euros municipals cada any: 

Finalment, la proposta es va aprovar per unanimitat, i es va nomenar el regidor de Benestar Social, Joan Martínez, i la cap tècnica del departament com a representants municipals en aquest nou òrgan comarcal. 

Moció d’Olesa Oberta ECP de suport al manifest per la reforma de la llei d’autonomia i atenció a la dependència 

El Ple municipal d’Olesa de Montserrat va aprovar per unanimitat una moció presentada pel grup municipal d'Olesa Oberta ECP En Comú en suport al manifest de la Plataforma per l’Autonomia i la Vida Digna. 

El regidor d’Olesa Oberta ECP, Samuel Rodríguez, va presentar la proposta recordant que la llei aprovada el 2006 va néixer amb un compromís estatal que mai s'ha complert. “L'aportació estatal a dia d'avui, quan tenia compromís d'arribar al 50% de tota la despesa, no arriba al 29%”, va denunciar Rodríguez. Aquesta manca de recursos obliga les persones amb necessitats urgents a patir esperes de fins a 24 mesos per accedir a prestacions econòmiques, un fet que el regidor ha qualificat de “barbaritat”. 

La moció recull demandes concretes com el respecte a l'autonomia personal, l'eliminació de les incompatibilitats entre prestacions i que la teleassistència sigui reconeguda com un dret subjectiu i de caràcter universal.

El regidor no adscrit Jordi Martínez ha donat suport a la moció, alertant que la dependència és, juntament amb l'habitatge, un dels grans reptes de la societat actual. Martínez va posar el focus en el patiment dels usuaris: “Hi ha gent que està condemnada els darrers anys de la seva vida a rebre una atenció molt per sota del que la llei determina”: 

El regidor va recordar que el Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) és actualment una de les partides més importants de l'ajuntament, amb un cost d'uns 900.000 euros. 

El regidor de Ciutadans, José M. Paniello, va avançar que votaria a favor de la moció i va lamentar que “moltes persones que tenen dret a percebre l’ajuda de la Llei de dependència no la percep mai”: 

La regidora del PP, Jessica Fernández, va titllar la moció de “populista” i va retreure que políticament els diners que es destinen a la dependència en els pressupostos de l’estat depenen de companys de partit o de partits molt pròxims a Olesa Oberta ECP: 

El regidor de Junts per Olesa, Domènec Paloma, va apuntar que un dels problemes de la dependència “és l’incompliment de l’Estat espanyol envers les autonomies”: 

Des d’ERC, el regidor Jordi Parent també va manifestar el suport a la moció i va assenyalar que el més important era que la dotació econòmica fos l’adequada perquè, al final, els ajuntaments puguin dotar els serveis d’atenció a la dependència segons les necessitats de les persones usuàries i també poder retribuir justament a les treballadores:

L'alcalde, en representació del grup municipal d’El Bloc, va refermar el compromís de l’Ajuntament d’Olesa amb el Servei d’Atenció Domiciliària i el va comparar amb la dotació econòmica dels municipis veïns. Tanmateix, va lamentar que la Generalitat pagui el servei per sota del conveni laboral i va explicar que “si l’Ajuntament paga a 29 o 30 euros l'hora de SAD, la Generalitat ens paga el percentatge pactat de cada hora a 24 euros”: 

Per la seva banda, el regidor del PSC Fernando Vicente va voler dignificar la tasca de les cuidadores, moltes de les quals “dones migrades i moltes vegades en situació irregular”. 

En aquest sentit, Samuel Rodríguez, com a ponent de la moció, va tancar el debat abans de la votació posant sobre la taula que les treballadores del SAD sindicades reclamen que les contractacions dels serveis es facin a través d’empreses públiques i no privades, ja que denuncien que no respecten els drets laborals: 

La moció va aprovar-se amb el vot a favor de tots els regidors i les regidores de la corporació. 

El PSC en aquest Ple del mes maig presentava una moció per a la garantia de la transparència i l’accés a la informació municipal en temps real que va quedar sobre la taula per al pròxim ple ordinari del mes de juny. 

Precs i preguntes dels regidors i de les regidores 

En el torn de precs i preguntes, els grups de l’oposició van preguntar sobre els jocs d’aigua del Parc de l’Estatut i els que s’han d’instal·lar durant les obres de l’antiga escola Sant Bernat, l’adhesió del consistori al programa Mejores Amigos, els horaris que tindrà la nova biblioteca Santa Oliva o com avança la contractació de les obres dels vestuaris de les pistes d’atletisme un cop la primera empresa ha desistit la formalització del contracte. 

Pel que fa a les preguntes del públic, a més de l’accés a l’Areny del Molí i el pla d’incendis forestals, dues ciutadanes van preguntar sobre del vas de la piscina municipal d’estiu i el manteniment de tot l’entorn. L’alcalde d’Olesa de Montserrat, Marc Serradó, va explicar que la piscina municipal d’estiu té un problema estructural que cal abordar, i és que es va construir en un espai amb terra no compactada i, per tant, “no s’hauria d’haver construït allà”. Això ha comportat que el vas s’hagi mogut i hagi provocat esquerdes, perdent aigua. Quan es va detectar, es va aplicar la mesura d’urgència: arranjar el vas amb pintura impermeable, que ha funcionat molt bé. El que no ha funcionat és la pintura estètica de blau, que ha saltat en dues ocasions, tot i que es van contractar empreses especialitzades. Aquest any es farà la darrera pintada a veure si funciona i s’ha encarregat una solució a llarg termini que passa per subjectar el vas al terra mitjançant l’execució de micropilots de formigó fins a arribar a la roca de sota. Aquesta actuació tindrà un cost d’un milió d’euros. L’objectiu serà deixar el projecte preparat perquè el mandat següent es pugui tirar endavant. A més, a sobre del vas actual s’enrajolarà per tenir del tot el vas completament nou. Pel que fa a la resta d’equipament, s’ha reposat l’arbrat i la gespa està en millors condicions que altres anys per les pluges. 

Podeu veure tota la sessió plenària al canal de Youtube de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat.

• Canal de Youtube de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat