Ajuntament d'Olesa de Montserrat

L’Ajuntament d’Olesa ha instal·lat aquest divendres al vespre, a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay, tres noves llambordes Stolpersteine en record de Miquel Boada Navarro, Jaume Manyà Argilaga i Josep Piñol Mayor, víctimes olesanes de l’Holocaust. Familiars i representants de les víctimes han protagonitzat l'ofrena floral a les llambordes, que s’han col·locat davant de l'ajuntament.

La jornada ha començat a les 17.30 h, a la Casa de Cultura, on s’han recollit les tres noves llambordes que des del passat abril estaven exposades a una vitrina, a l’espera de la seva instal·lació definitiva. Tot seguit, l’alcalde en funcions d’Olesa, Miquel Riera; el regidor en funcions de Cultura, Xavier Rota, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, així com membres de la corporació municipal i familiars de les víctimes olesanes als camps de concentració nazis, s’han traslladat fins a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay per començar l’acte institucional.

Miquel Boada Navarro, Jaume Manyà Argilaga i Josep Piñol Mayor. Aquests són els noms dels tres olesans que van patir l’horror dels camps de concentració nazis i que, des d’aquest divendres, han quedat immortalitzats gràcies a aquestes llambordes. De fet, les tres noves llambordes se sumen a les d’Eduard Boada Oliver, Joan i Ramon Cerdà Paraire, Joan Duran Sarri, Miquel Grau Mateu, Francesc Llongueras Marcet, José Marcos Martínez, Josep i Salvador Bartolomé Gajón, Francesc Margalef Treig, Manel Martín Alquezar, Josep Valldeperas Macià i Eugeni Vidal Forcada.

Davant de gairebé una cinquantena de persones, familiars i representants dels homenatjats ha estat els encarregats de col·locar cadascun dels llambordins mentre es llegien els noms i la història de cada una de les víctimes:

• Miquel Boada Navarro. (Olesa de Montserrat 1905 – alliberat Mèxic). Nascut a Olesa de Montserrat el 07.05.1905, resident al carrer de Coscoll, juntament amb la seva dona Maria Asensio Sánchez, la seva filla Llúcia Boada Asensio i el seu fill Rossend Boada Asensio. Va ser president del Sindicat Obrer d'Olesa i regidor de la CNT a l'Ajuntament d'Olesa entre el 16.10.1936 i el 14.11.1938. El 07.09.1942 va ingressar com a treballador forçat a Hessisch Lichtenau (sub-camp de Buchenwald, estat de Turíngia). Amb el final de la guerra va ser alliberat i es va exiliar a Ciutat de Mèxic.
• Jaume Manyà Argilaga. (Falset 1917 – Mauthausen 1941). El seu germà Josep Mañà Argilaga va ser regidor del PSUC a l'Ajuntament d'Olesa entre el 16.10.1936 i el 14.11.1938. El 13.08.1940 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen amb el número de matrícula 3771, camp on va acabar morint el 12.12.1941.
• Josep Piñol Mayor. (Ribes de Freser 1916 – Alliberat. Olesa de Montserrat). Originari de Ribes de Freser vivia al carrer Sastre d’Olesa. Va ser deportat des de l’St. XI-B Fallingbostel (Land de Baixa Saxònia) al camp de concentració de Mauthausen el dia 27.01.1941 amb el número de matrícula 6107, on va sobreviure fins a ser alliberat.

Els familiars i les persones que han acudit en representació de cada víctima han deixat emocionats una rosa i una espelma al costat de la llamborda com a símbol de record i reconeixement.

Durant l’acte, l’alcalde en funcions d’Olesa, Miquel Riera, ha manifestat que "és important que rememorem els motius que van dur a aquells actes de barbàrie per tal que no es torni a reproduir mai més". Riera ha explicat que, en l'anterior mandat, es va decidir col·locar les llambordes Stolpersteine davant de l'Ajuntament "pel caràcter institucional i la representació de l'eina institucional per posar-nos d'acord i tirar endavant millores a la nostra ciutat".

En la mateixa línia s’ha expressat Xavier Rota, regidor en funcions de Cultura de l’Ajuntament d’Olesa, que ha recordat l'origen i missió del projecte Stolpersteine així com les persones que van fer-lo possible a Olesa de Montserrat. Rota ha destacat que "l'Ajuntament porta 18 jornades de memòria històrica i molts altres actes de record i homenatge a les persones i fets que durant tants anys han sigut oblidats, però que hem de tenir presents cada dia".

Per la seva banda, el Director del Memorial Democràtic, Jordi Font, ha remarcat que "el projecte artístic Stolpersteine és una obra artesanal que s'ha convertit en el memorial més gran d'Europa, ja que es compta amb més de 85.000 llambordes instal·lades a tot el món". Font ha apuntat que, a Catalunya, ja comptem gairebé amb 500 llambordes col·locades.

Un cop finalitzats els parlaments, l’acte ha acabat amb la el Cant dels Ocells.

Unes pedres per ensopegar-hi

Els Stolpersteine (que en alemany significa “pedra per ensopegar”) són llambordins fets de formigó de 10 x 10 cm coberts d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Cada llambordí, obra de l’artista alemany Günter Demnig, està fet a mà, un per un, un gest de respecte que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis. L’objectiu és aturar el vianant i fer-lo pensar en aquella persona desapareguda, assassinada i torturada pel nazisme. A Catalunya, la petició de llambordins es fa a través del Memorial Democràtic de Catalunya.

L’Ajuntament d’Olesa ja va fer el passat abril el lliurament de les tres noves llambordes Stolpersteine a les famílies i representants de les víctimes a la Sala de Plens, en un acte simbòlic en el marc de les XVII Jornades de Memòria i Justícia d’Olesa.