Sessions de ioga per a dones embarassades i/o amb nadons fins a 12 mesos amb l'objectiu de promoure el benestar, l'equilibri físic, mental i emocional.
Cal que porteu màrfega, roba còmode i un coixí.
No cal reservar per cada dia, el ticket adquirit per Vivetix és inscripció per tota la temporada.
Les sessions són els dilluns d’11.15 a 12.15 h a l’Espai polivalent de la Llar d'infants Taitom (Avinguda de Francesc Macià, 191).
Els Amics de l'orgue ens convida a un concert on la Coral Ars Nova de Martorel i l'orquestra Banda sonora de Plectre interpretaran conegudes cançons de pel·lícules.
En una nit de divendres, tres parelles són convidades a participar d'una peculiar i relaxada sessió de teràpia: un intercanvi d'experiències personals, desitjos, somnis i frustracions.
Aparentment res massa extraordinari, però algú està absent en aquest experiment. Aquest cop, la sessió es desenvoluparà sense la tutela de la professional i la portaran a terme els mateixos pacients.
A poc a poc una maquinària impensada s'engegarà i desencadenarà confessions, reclams, veritats i mentides en un camí desenfrenat. Un desenfrenament difícil de detenir quan s'engega. I així sortirà a la llum una altra veritat.
“Asteroid City” és una pel·lícula de Wes Anderson ambientada en una ciutat fictícia dels Estats Units als anys 50. La trama gira al voltant d’una convenció d’astronomia per a joves, que es veu interrompuda per esdeveniments inesperats, incloent-hi l’aparició d’un alienígena. La pel·lícula explora les relacions entre els personatges, destacant la història d’amor entre un fotògraf de guerra i una actriu famosa.
Hi ha personatges que queden gravats en la memòria. I la Lloll va quedar marcada pel primer cop que va veure Audrey Hepburn a My Fair Lady. Les cançons inoblidables, el guió a partir de Bernard Shaw, aquella gran pamela que portava a l’escena de les carreres d’Ascot… però sobretot el pols tens i constant entre la florista Eliza i el professor Higgins.
Ara, a Tot fent Pigmalió, l’actriu compta amb la complicitat de Manel Barceló, per rememorar les grans escenes de text de la parella protagonista, però també les seves cançons favorites del musical. Fent servir la sucosa i ocorrent traducció al català de Joan Oliver, l’espectacle és una carta d’amor a la professió d’actor, però sobretot, en aquests moments tan crítics per a la llengua, és també un homenatge a la riquesa de registres del català.
Basada en l’obra “Pigmalió” de Bernard Shaw. Versió de Joan Oliver. Dramatúrgia de Marc Rosich. Direcció de Marc Rosich i Jordi Andújar. Música i direcció musical de Marc Sambola. Producció Anexa.
