"Quan em vaig quedar embarassada de la meva filla, fa 2 anys, vaig comença a sentir la necessitat de buscar referents per a ella i vaig descobrir quelcom sobre la realitat dels negres a Espanya, una realitat sempre present però a la qual jo vivia d'esquena; el racisme invisible, el racisme positiu, el racisme subtil del qual… si et queixes, et titllen de paranoica".

Aquesta obra és el llegat de Silvia Albert per a la seva filla i la seva manera de canviar el món pròxim, el dia a dia, de crear consciència, plantejar un debat, estimular a la reflexió. És una obra que barreja l'autoreferencia, amb els discursos dels altres, amb ficció, en la qual la protagonista dona veu als afrodescendents a Espanya, i intenta evitar les mirades paternalistes sobre Àfrica. "No es país para negras" és una obra que parla que el lloc no està fora, sinó dins.