En Martí té vint anys. En fa un que va iniciar la seva transició i que va començar a administrar-se testosterona per modificar el seu cos. La seva vida pren un gir inesperat el dia que va a recollir els resultats d'unes anàlisis endocrines rutinàries i descobreix que està embarassat de tres setmanes. Mentre pren una decisió, l'obra transcorre en forma de monòleg on el protagonista reflexiona sobre el seu cos, la seva transició i els codis de gènere establerts.

Cavallet de mar o el peix invisible pretén anar més enllà de la problemàtica de l'embaràs adolescent no desitjat i de la visibilització de la no-cisheteronormativitat. És la història d'un noi que menstrua, sí. Però també es tracta del viatge d'algú que s'enamora, que dubta, que la caga, que rep notícies inesperades i que ha de prendre decisions. Algú que es replanteja les coses i se les qüestiona. És també una celebració dels cossos. De tots els cossos. I un gran "fuck you" per tots aquells que encara insisteixen en negar la diversitat.

Premi de la Crítica 2023 com a millor muntatge i Pau Coya per millor autoria revelació.