L'actual Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Olesa de Montserrat ja fa 23 anys que va entrar en vigor i l'evolució del municipi i les necessitats han variat en aquestes més de dues dècades, fent indispensable que s'afronti la seva actualització. Per aquest motiu, l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha iniciat el procés de redacció i aprovació del POUM, un procés complex i llarg que caldrà aprofitar per facilitar i fomentar la participació ciutadana en la seva elaboració.
Pel que fa al POUM vigent, de 1993, ha estat l'instrument que ha permès l'ordenació del nostre municipi i terme municipal i definia el model de ciutat així com el seu desenvolupament. Al web del Registre de Planejament Urbanístic de la Generalitat de Catalunya es pot consultar telemàticament el POUM vigent així com totes les modificacions que s'han fet fins ara.
El novembre de 2018, el Ple de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat va aprovar inicialment el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) del municipi, que defineix com serà l’Olesa dels propers 15 anys. Es tracta d’un dels acords més importants d’aquesta legislatura, ja que el POUM és el document que conté els criteris del planejament urbanístic dels propers anys i, per tant, no només és l’eina bàsica d’ordenació del territori, sinó que també té com a objectiu donar solució als problemes urbanístics que té el municipi. El POUM es va aprovar inicialment amb els vots favorables de l’Equip de Govern del Bloc Olesà i el PSC, i l’abstenció de la resta de grups (ERC, PDeCAT-Demòcrates, Movem Olesa i PP).
El nou POUM té com a plantejament prioritari l’aposta per la sostenibilitat, i com a objectiu millorar i cohesionar el nucli urbà i els nous barris, que en el seu moment van néixer com a espais de segona residència, i que han esdevingut de primera residència. Hi ha importants obres d’infraestructures que incideixen directament a Olesa i que depenent d’altres administracions, com ara el Pla Director d’Infraestructures de la ròtula d’Abrera-Martorell i el nou POUM hi vol donar solució. El Pla també aposta per la priorització dels vianants i la mobilitat sostenible, la projecció d’avingudes i passeigs amb espais per a la circulació de bicicletes, la preservació dels espais naturals (que representen el 34,45% del terme municipal) i la protecció del patrimoni històric local.
El POUM aposta per un model urbà compacte on els equipaments estiguin més ben distribuïts dins el teixit urbà (amb, entre d’altres, la racionalització de la zona de Cal Candi, encara per desenvolupar; el guany d’una franja entre la via del tren i la carretera C-55 per a la creació d’una zona d’equipaments que també esdevingui una zona comercial potent); la reducció de la superfície urbanitzable (per exemple es redueix a la meitat l’antiga Àrea Residencial Estratègica i per tant el nombre d’habitatges previstos), i la humanització, la sostenibilitat i el reciclatge, ja que no es busca ampliar les zones urbanitzables, sinó aprofitar, rendibilitzar i humanitzar les que ja existeixen.
Aposta per la participació
Un altre gran criteri ha estat la participació i per aquesta raó, el POUM ha tingut un procés participatiu ampli. Els tres escenaris sobre els quals s’ha recolzat aquesta participació ciutadana han estat: la consulta referendària que l’Ajuntament d’Olesa va fer el febrer de 2015 sobre temes urbanístics; la creació de la Comissió d’Assessorament Urbanístic (CAU) amb la participació de tots els grups polítics i que ha arribat a importants consensos en les reunions que ha tingut; i els processos de participació ciutadana seguits en les diferents fases per les quals ha passat l’elaboració del POUM fins ara. Ja es va comptar amb la participació ciutadana en les accions preliminars del POUM, així com en la fase prèvia a l’aprovació de l’Avanç del Pla. Finalment, també es va fer un procés de participació ciutadana en la fase prèvia a l’aprovació inicial. Tots aquests processos, coordinats per l’empresa Lavola, han consistit en tallers territorials i sectorials, entrevistes directes amb agents específics del municipi, i una bústia ciutadana i un mapa web interactiu a través del web específic del POUM, principalment.
Una mirada d’equitat, gènere i salut i aposta per l’impuls industrial
En l'elaboració del nou POUM s’ha vetllat perquè es tinguin en compte els determinants de la salut a l’hora de fer el nou planejament urbanístic, i també perquè el nou POUM tingui la mirada de gènere, de la diversitat funcional, de l’equitat entre els barris i de salut. El nou POUM també busca donar solució a les debilitats de l’economia i el teixit industrial local, generades sobretot pel fet que el sòl industrial d’Olesa pateix una infraestructura viària i uns nusos d’accés inadequats; un model industrial dissenyat als anys 80 pensant en la implantació de fàbriques, mentre que la demanda actual és molt diferent, de nau petita, logística, nous usos, i per la precarietat jurídica en alguns dels polígons consolidats, que deriven en problemes per obtenir llicències o en limitació d’usos. I si bé el POUM no crea les empreses ni les infraestructures, sí que pot crear les condicions adequades per reactivar l’economia i facilitar el teixit industrial.
En aquest sentit, les respostes del POUM a aquestes reptes són diverses. En infraestructures, alleugereix la càrrega econòmica sobre els polígons per facilitat el seu desenvolupament, traspassant a la Generalitat la realització del nus sud i les connexions amb la B-40 i la C-55 ja que s’entenen que formen part del Pla Director d’Infraestructures de la ròtula d’Abrera. Sobre el teixit urbà industrial consolidat, és a dir, polígons històrics com Catex Molí, Vilapou o Can Singla, el POUM, els dota de noves eines de gestió urbanística que els permeti resoldre la seva situació de precarietat amb una inversió reduïda, ampliar la varietat d’usos i reconèixer la tipologia real de les naus existents.
Precisament, el nou Pla afavoreix la diversificació d’usos industrials, per afavorir la instal·lació de noves empreses que valorin l’atractiva situació geogràfica del terme d’Olesa. Així, per exemple, el nou POUM proposa una nova oferta de sòl amb zona d’equipaments i creant un sector de serveis proper a l’estació dels Ferrocarrils i ben relacionat amb els laterals de la C-55. Finalment, el nou POUM potencia uns eixos de circulació de vianants, que fan una ciutat més amable afavorint el comerç local.
La persona, centre del model urbà del POUM
El model urbà del nou POUM té en el centre la persona, apostant per una mobilitat que afavoreixi els desplaçaments interns a peu. Per tant els objectius, ja inclosos en el Pla de Mobilitat local, són potenciar les alternatives al cotxe, augmentar freqüències del transport públic, crear una xarxa d’espais de vianants per motivar i facilitar els desplaçaments a peu i crear una xarxa de carril bici.
Per aconseguir-ho el POUM genera noves centralitats als diferents barris, que queden relligades per quatre xarxes complementàries (viària, de vianants, de bici i de transport públic) que han de facilitar que el ciutadà adopti una nova consciencia de mobilitat sostenible. Aquestes xarxes, han d’acabar connectant la mobilitat interna amb l’externa) a través d’espais d’intercanvi i vetllant per la creació d’aparcaments dissuassoris.
L'Ajuntament d'Olesa ha volgut fer un POUM realista i viable econòmicament, redactat sota la premissa d’endreçar la ciutat, ja que, del Pla General redactat el 1993, només es mantenen com urbanitzables les zones perimetrals que es troben inacabades, com ara els terrenys que hi ha entre el barri de la Central i la via del tren, o bé aquells buits que dificulten la cohesió entre barris, com ara la zona de Cal Candi o els terrenys de la Riera entre els barris del Collet i el nucli antic. D’altra banda, una altra acció del POUM que també incideix en la mobilitat es la contenció del creixement en zones molt denses com l’Eixample, i la reducció d’alçades en funció dels amples de carrer, que també permeten reduir el nombre potencial de cotxes.
Pel que fa a la mobilitat externa, el POUM d’Olesa està subjecte a plans de caire supramunicipal com ara el Pla territorial metropolità o el Pla director urbanístic de la ròtula d’Abrera, dels quals en depenen la connexió amb el futur , així com la recuperació de l’espai fluvial com a bulevard urbà. Per aquesta raó, el nou Pla urbanístic d’Olesa preveu la reserva dels espais per a aquestes infraestructures que han de facilitar l’enllaç amb la tram urbana, en especial als polígons industrials i a les connexions amb el riu.
Solució a diferents problemes urbanístics
El POUM dona solució a diferents problemes que es donaven fins ara a nivell urbanístic. Per exemple, es regula la creació d’aparcaments així com la instal·lació de serveis o qüestions relatives a eficiència energètica o respecte mediambiental a totes les noves construccions. A més, es regulen les alçades de les diferents zones urbanes locals respectant algunes de consolidades i la preservació d’alguns drets, que permetran, per exemple, afavorir la rehabilitació d’habitatges. Finalment, el nou POUM, endreça també el sector de Can Rubiroles i proposa solucions per al barri de Ribes Blaves.
