Escut de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat
+
avui

El Ple de l'Ajuntament d'Olesa aprova inicialment el nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM)



13/11/2018

El POUM marca quina ordenació urbanística tindrà Olesa els propers anys. Aquest dijous, 15 de novembre, a les 19.30 hores, s'explicarà públicament a l'Auditori de la Casa de Cultura. A l'aprovació inicial del POUM hi han votat a favor Bloc Olesà i PSC i s'hi han abstingut ERC, PDeCAT-Demòcrates, Movem Olesa i PP.



El Ple de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat ha aprovat inicialment el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) del municipi, que defineix com serà l’Olesa dels propers 15 anys. Es tracta d’un dels acords més importants d’aquesta legislatura, ja que el POUM és el document que conté els criteris del planejament urbanístic dels propers anys i, per tant, no només és l’eina bàsica d’ordenació del territori, sinó que també té com a objectiu donar solució als problemes urbanístics que té el municipi. El POUM es va aprovar inicialment en el ple extraordinari celebrat aquest dijous al vespre, amb els vots favorables de l’Equip de Govern del Bloc Olesà i el PSC, i l’abstenció de la resta de grups (ERC, PDeCAT-Demòcrates, Movem Olesa i PP), que han manifestat la seva voluntat de presentar-hi al·legacions amb la voluntat de poder votar-lo favorablement en l’aprovació definitiva.  El POUM substitueix l’actual Pla General d’Ordenació Urbana, que es va aprovar el 1993 i ha quedat obsolet.

 

La ponència per a l’aprovació inicial del nou POUM la van fer diferents regidors i regidores de l’Equip de Govern del Bloc Olesà, per explicar diferents aspectes destacats del Pla, com ara l’ampli procés de participació ciutadana que s’ha seguit per elaborar-lo i l’aposta per aspectes com la Indústria, la Mobilitat i les Infraestructures viàries, o dotar-lo d’una mirada d’equitat i gènere.

 

L’alcaldessa d’Olesa, Pilar Puimedon, va recordar la necessitat i transcendència del nou POUM, tenint en compte el Pla General d’Ordenació Urbana vigent es va aprovar el juliol de 1993, i per tant, després de 25 anys, la realitat demogràfica, urbanística, social i econòmica del municipi és ben diferent. Segons l’alcaldessa, el nou POUM té com a plantejament prioritari l’aposta per la sostenibilitat, i com a objectiu “millorar i cohesionar el nucli urbà i els nous barris” que en el seu moment van néixer com a espais de segona residència, i que han esdevingut de primera residència. Pilar Puimedon també va recordar que hi ha importants obres d’infraestructures que incideixen directament a Olesa i que depenent d’altres administracions, com ara el Pla Director d’Infraestructures de la ròtula d’Abrera-Martorell i el nou POUM “hi ha de donar solució”. Però el Pla “vol anar més enllà” i per això aposta per la priorització dels vianants i la mobilitat sostenible, la projecció d’avingudes i passeigs amb espais per a la circulació de bicicletes, la preservació dels espais naturals (que representen el 34,45% del terme municipal) i la protecció del patrimoni històric local.

 

Com a criteris polítics que l’Equip de Govern del Bloc Olesà s’ha marcat per a l’elaboració del nou POUM, l’alcaldessa va destacar la proposta d’un model urbà compacte “on els equipaments estiguin més ben distribuïts dins el teixit urbà” (amb, entre d’altres, la racionalització de la zona de Cal Candi, encara per desenvolupar; o el guany d’una franja entre la via del tren i la carretera C-55 per a la creació d’una zona d’equipaments que també esdevingui “una zona comercial potent”); la reducció de la superfície urbanitzable (per exemple es redueix a la meitat l’antiga Àrea Residencial Estratègica i per tant el nombre d’habitatges previstos), i l’aposta per “la humanització, la sostenibilitat i el reciclatge”, ja que “no es tracta d’anar ampliant les zones urbanitzables, sinó d’aprofitar, rendibilitzar i humanitzar les que ja tenim”. Un altre gran criteri ha estat la participació i per aquesta raó, va dir l’alcaldessa, “el POUM ha tingut molta cura a garantir un procés participatiu ampli, perquè el municipi que volem s’ha de decidir entre tots i totes i ha de ser de tots i totes i pel bé de tothom”.

 

En resum, va dir l’alcaldessa, aquest POUM “fruit de la participació, d’estudis demogràfics, econòmics, socials, patrimonials, de gènere, ambientals, territorials, d’infraestructures viàries i ferroviàries, ha de permetre que Olesa es transformi de manera ordenada cap a un municipi de qualitat, bon viure i futur, buscant l’equilibri entre el patrimoni natural, l’activitat econòmica i el benestar de les persones, assegurant els nostres valors identitaris i potenciant serveis sostenibles”.

 

Important procés de participació ciutadana

L’Equip de Govern del Bloc Olesà va remarcar durant el debat de l’aprovació inicial del POUM la gran insistència que hi ha hagut en impulsar un procés de participació ciutadana que garanteixi un Pla que identifiqui a totes les sensibilitats locals. El regidor de Participació Ciutadana, Jordi Martínez, va explicar els tres escenaris sobre els quals s’ha recolzat aquesta participació ciutadana: la consulta referendària que l’Ajuntament d’Olesa va fer el febrer de 2015 sobre temes urbanístics; la creació de la Comissió d’Assessorament Urbanístic (CAU) amb la participació de tots els grups polítics i que ha arribat a importants consensos en les 9 reunions que ha tingut; i els processos de participació ciutadana seguits en les diferents fases per les quals ha passat l’elaboració del POUM fins ara.

 

Segons Martínez, ja es va comptar amb la participació ciutadana en les accions preliminars del POUM, així com en la fase prèvia a l’aprovació de l’Avanç del Pla i durant aquesta aprovació. Finalment, també s’ha fet un procés de participació ciutadana en la fase prèvia a l’aprovació inicial. Tots aquests processos, coordinats per l’empresa Lavola, han consistit en tallers territorials i sectorials, entrevistes directes amb agents específics del municipi, i una bústia ciutadana i un mapa web interactiu a través del web específic del POUM, principalment. Per tant, segons el regidor, “tothom hi ha pogut opinar”.

 

Jordi Martínez també va voler destacar aquest dijous la memòria social que inclou el POUM, que “reflecteix la nostra preocupació per l’accés a l’habitatge” i fa que el Pla prevegi dotacions suficients per donar resposta a l’anomenada “demanda exclosa”, és a dir, aquelles famílies que no poden accedir a un habitatge de lloguer o compra per raons econòmiques.

 

Una mirada d’equitat, gènere i salut i aposta per l’impuls industrial

La regidora de l’àrea de Salut Pública i Igualtat, Montserrat Vergara, va destacar que s’ha vetllat perquè es tinguin en compte els determinants de la salut a l’hora de fer el nou planejament urbanístic, i també perquè el nou POUM “tingui la mirada de gènere, de la diversitat funcional, de l’equitat entre els barris i de salut”.

 

Per la seva banda, el regidor d’Empresa i Ocupació, Dídac Solà, va explicar que el nou POUM també busca donar solució a les debilitats de l’economia i el teixit industrial local, generades sobretot pel fet que el sòl industrial d’Olesa pateix una infraestructura viària i uns nusos d’accés inadequats; un model industrial dissenyat als anys 80 “pensant en la implantació de fàbriques, mentre que la demanda actual és molt diferent, de nau petita, logística, nous usos” i per “la precarietat jurídica en alguns dels polígons consolidats, que deriven en problemes per obtenir llicències o en limitació d’usos”. I si bé el POUM “no crea les empreses ni les infraestructures”, segons Solà, “sí que pot crear les condicions adequades per reactivar l’economia i facilitar el teixit industrial”.

 

En aquest sentit, les respostes del POUM a aquestes reptes són diverses. En infraestructures, alleugereix la càrrega econòmica sobre els polígons per facilitat el seu desenvolupament, traspassant a la Generalitat la realització del nus sud i les connexions amb la B-40 i la C-55 ja que s’entenen que formen part del Pla Director d’Infraestructures de la ròtula d’Abrera. Sobre el teixit urbà industrial consolidat, és a dir, polígons històrics com Catex Molí, Vilapou o Can Singla, el POUM, va dir Solà, els dota de noves eines de gestió urbanística “que els permeti resoldre la seva situació de precarietat amb una inversió reduïda, ampliar la varietat d’usos i reconèixer la tipologia real de les naus existents”.

 

Precisament, el nou Pla afavoreix la diversificació d’usos industrials, per afavorir la instal·lació de noves empreses que valorin l’atractiva situació geogràfica del terme d’Olesa. Així, per exemple, el nou POUM proposa una nova oferta de sòl amb zona d’equipaments i creant un sector de serveis proper a l’estació dels Ferrocarrils i ben relacionat amb els laterals de la C-55. Finalment, el nou POUM potencia uns eixos de circulació de vianants, que segons Dídac solà “fan una ciutat més amable afavorint el comerç local”.

 

La persona, centre del model urbà del POUM

El regidor d’Obres i Edificació, Miquel Riera, va destacar durant el Ple d’aquest dilluns que el model urbà del nou POUM té en el centre “la persona” apostant per una mobilitat que afavoreixi els desplaçaments interns a peu. Per tant els objectius, ja inclosos en el Pla de Mobilitat local, “són potenciar les alternatives al cotxe, augmentar freqüències del transport públic, crear una xarxa d’espais de vianants per motivar i facilitar els desplaçaments a peu i crear una xarxa de carril bici”.

 

Per aconseguir-ho el POUM “genera noves centralitats” als diferents barris, que queden relligades per quatre xarxes complementàries (viària, de vianants, de bici i de transport públic) “que han de facilitar que el ciutadà adopti una nova consciencia de mobilitat sostenible”. Aquestes xarxes, segons Riera, “han d’acabar connectant la mobilitat interna amb l’externa” ) a través d’espais d’intercanvi i vetllant per la creació d’aparcaments dissuassoris.

 

Miquel Riera també va remarcar que s’ha fet un POUM “realista i viable econòmicament”, redacta sota la premissa “d’endreçar la nostra ciutat”, ja que, del Pla General redactat el 1993, “només es mantenen com urbanitzables les zones perimetrals que es troben inacabades”, com ara els terrenys que hi ha entre el barri de la Central i la via del tren, “o bé aquells buits que dificulten la cohesió entre barris”, com ara la zona de Cal Candi o els terrenys de la Riera entre els barris del Collet i el nucli antic. D’altra banda, una altra acció del POUM que també incideix en la mobilitat es “la contenció del creixement en zones molt denses com l’Eixample, i la reducció d’alçades en funció dels amples de carrer”, que també permeten reduir el nombre potencial de cotxes.

 

Pel que fa a la mobilitat externa, el POUM d’Olesa està subjecte a plans de caire supramunicipal com ara el Pla territorial metropolità o el Pla director urbanístic de la ròtula d’Abrera, dels quals en depenen la connexió amb el futur , així com la recuperació de l’espai fluvial com a bulevard urbà.  Per aquesta raó, el nou Pla urbanístic d’Olesa preveu la reserva dels espais per a aquestes infraestructures “que han de facilitar l’enllaç amb la tram urbana, en especial als polígons industrials i a les connexions amb el riu”.

 

Solució a diferents problemes urbanístics

El regidor de Planejament Urbanístic, Joan Segado, va destacar que el POUM dona solució a diferents problemes que es donaven fins ara a nivell urbanístic. Per exemple, es regula la creació d’aparcaments així com la instal·lació de serveis o qüestions relatives a eficiència energètica o respecte mediambiental a totes les noves construccions. Segado també va detallar que es regulen les alçades de les diferents zones urbanes locals respectant algunes de consolidades i la preservació d’alguns drets, que permetran, per exemple, afavorir la rehabilitació d’habitatges. Finalment, el nou POUM, va dir Segado, endreça també el sector de Can Rubiroles i proposa solucions per al barri de Ribes Blaves.

 

L’oposició, d'acord amb les línies generals del POUM però crítica amb el temps que s’ha trigat a fer-lo realitat

Tots els grups de l’oposició van valorar positivament aquest dilluns el procés d’elaboració del POUM, en el qual hi ha pogut participar a través del Consell Assessor urbanístic (CAU), i per tant, amb el qual hi estan d’acord en les seves línies estratègiques. Ara bé, també van coincidir a criticar “el retard” en la redacció d’aquest POUM, tenint en compte que l’anterior Pla General es va aprovar fa 25 anys i que el Bloc Olesà ja apostava el 2011 per un nou Pla.

 

Des d’ERC, el regidor Martí Fortuny va assegurar que en els darrers 7-8 anys “han anat a pitjor els nostres polígons industrials” i que si el POUM s’hagués tirat endavant fa 4 anys “hi hauria més indústria a Olesa i per tant més feina”. Altres mancances que ERC veu en el POUM, segons Fortuny, és la manca de prou propostes “a nivell mediambiental”, i va preguntar a l’Equip de Govern què havia fet en els darrers set anys “per millorar les entrades i sortides d’Olesa”. També va remarcar que per aconseguir fer realitat alguns de les propostes del POUM caldrà molta inversió i acords amb altres organismes que faran que aquests projectes no siguin realitzables a curt termini.

 

El regidor del PSC Carlos Fernández va incidir en el fet que “estem en un moment complicat per aprovar el POUM” ja que hi ha diferents plans supramunicipals que afecten el municipi, com ara el Pla director de les Vies Blaves, el Pla Director d’Infraestructures de la ròtula d’Abrera i la línia orbital de RENFE. De fet, per al PSC el nou POUM també s’hauria d’haver fet abans. Malgrat tot, Fernández va valorar positivament les línies generals del Pla, sobretot pel que fa a la limitació del creixement urbà o l’aposta per la ronda Nord “per acabar de cosir el territori”. També va demanar que l’Ajuntament faci els esforços necessaris per aconseguir que es modifiqui el traçat de la línia orbital ferroviària perquè s’acosti a Olesa i que el municipi aconsegueixi una segona estació de tren.

 

Des del grup municipal de PDeCAT-Demòcrates, el regidor Domènec Paloma també va insistir en el “retard” en la redacció del POUM per part de l’Equip de Govern del Bloc Olesà. Si bé el seu grup està d’acord amb les línies generals del Pla, també troba a faltar més previsió pel que fa al subministrament elèctric dels polígons industrials, un dels problemes actuals que pateixen, i també va expressar els seus dubtes per la connexió entre els barris del Collet i Les Planes. Malgrat tot, Paloma va anunciar que no seria tan crític amb el POUM com va assegurar que va ser-ho el Bloc Olesà amb l’Avanç del Pla presentat el 2010 pel govern format per PSC, CiU i l’Entesa dels Olesans.  

 

El regidor de Movem Olesa, Jordi Cornellas, va coincidir amb la resta de grups a valorar positivament les línies generals del POUM i a criticar “el retard” en la seva redacció per part de l’Equip de Govern. De tota manera, Cornellas també va apuntar alguns mancances que, al seu parer, té el nou planejament. Per exemple, va dir que anunciar la diversificació d’usos als polígons industrials “és com no dir res”, i que faltava concreció en com es potenciarà el camí del riu o en la depuració de les aigües brutes. També va dir que al seu grup li preocupa “la concentració d’habitatge dotacional al barri de Sant Bernat”, i va dir, entre d’altres, que tampoc es concreten nous equipaments sanitaris a Olesa.

 

Finalment, el regidor del Partit Popular José Francisco Ramírez va valorar positivament la feina feta per l’equip de Govern però va anunciar que s’abstindria perquè “la realitat és que hi ha un conjunt d’actuacions que s’han de fer que no depenen de nosaltres”.

 

A les crítiques de l’oposició pel que fa al retard en l’elaboració del POUM, l’alcaldessa, Pilar Puimedon, i el regidor de Planejament Urbanístic, Joan Segado, van argumentar que durant l’anterior legislatura “es van elaborar un seguit d’estudis que han servit per a l’elaboració del POUM”, el procés de redacció del qual també acostuma a ser lent i no durar “menys de quatre o cinc anys”, va dir l’alcaldessa. Puimedon també va recordar que hi ha molts plans supramunicipals que afecten el municipi i que han requerit moltes reunions amb la Generalitat, i que hi havia actuacions de millora dels accessos pactats que no s’han tirat endavant per la situació del país. Joan Segado també va destacar la gran feina que s’ha fet prèvia a la redacció del POUM per solucionar problemes urbanístics com ara la legalització de 50 naus del polígon de Can Singla que es trobaven en situació irregular.

 

Joan Segado també va aclarir que la diversificació d’usos industrials permetrà la implantació de noves empreses que fins ara no podien aconseguir determinades llicències i va remarcar que la reserva d’habitatge dotacional a Sant Bernat es va demanar incloure en un dels tallers de participació ciutadana.

 

Després d’aquestes i altres explicacions i aclariments del Bloc Olesà, la resta de partits va manifestar el sentit del seu vot, que majoritàriament va ser d’abstenció amb l’objectiu de presentar al·legacions que millorin el POUM i poder-lo votar favorablement en l’aprovació definitiva. Precisament, des del Bloc Olesà es va destacar que ara s’obre un període d’exposició pública de 45 dies durant el qual esperen que la ciutadania i els partits que ho vulguin presentin al·legacions que ajudin a millor el Pla.  

 

Finalment, el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) d’Olesa es va aprovar inicialment aquest dilluns amb els vots favorables  del Bloc Olesà, i el PSC i l’abstenció d’ERC, PDeCat-Demòcrates, Movem Olesa i PP.

 

Ara s’obre un període de 45 dies hàbils per a presentar-hi al·legacions. L’Ajuntament d’Olesa ha organitzat per a aquest dijous, 15 de novembre, un acte de presentació del POUM a càrrec del cap de l’equip redactor, Amador Ferrer. L’acte serà a les 19.30 hores a l’Auditori de la Casa de Cultura.


  • Twitter
  • Facebook
  • Instagram
  • RSS
Ajuntament d'Olesa de Montserrat
Plaça de Fèlix Figueras i Aragay, s/n
08640 Olesa de Montserrat
Tel.: 93 778 00 50
Reconeixement AOC Logo Infoparticipa
Logo Diputació de Barcelona Logo Generalitat de Catalunya Logo Fons  europeu de desenvolupament regional